Cat escaldat, aigua tèbia tem
El PP pressiona
Tothom és molt conscient de la importància que els agents econòmics es posicionin en el procés sobiranista.
A finals del mes de juliol va transcendir que La Moncloa, a través del cap de gabinet de Mariano Rajoy, que és català, havia mantingut contactes amb destacats dirigents econòmics catalans per tal d'articular un front antisobiranista.
Entre els que haurien rebut la visita de l'enviat de Madrid hi ha el més granat del lobby del Pont Aeri: Javier de Godó, Isidre Fainé, Josep Oliu, Jaume Malet, José Manuel Lara Bosch i Joan Rosell. L'home de Rajoy, Jorge Moragas, ha explicat als empresaris que el millor és que es posicionin obertament contra la independència i que abandonin una posició que a Madrid consideren tèbia.
Tot i que alguns dels empresaris de la llista s'han pronunciat a favor d'un pacte, no ho han fet obertament en contra de l'independentisme, amb l'excepció de Lara i Bonet. Els empresaris catalans sembla que són més partidaris de pressionar el govern català des de l'ombra, on se senten més còmodes. Així tenen totes les opcions obertes.
És feina del govern de Catalunya i de la societat civil fer veure a aquests empresaris que Madrid no oferirà cap pacte satisfactori, que en cas que arribi una oferta no serà fiable i que es poden posicionar a favor de la independència, si volen, sense res a témer. Empresaris com el president de Bon Preu ja ho han fet. En un estat democràtic el més normal és expressar-se públicament i en llibertat.
Com deia Nelson Mandela:
“L'home valent no és el que no té por, sinó aquell que conquista aquesta por”
Una reforma ‘light'
Al'estiu sempre hi ha alguna serp informativa. El Confidencial Digital publicava a principis d'agost que el president espanyol estaria disposat a fer una reforma light de la Constitució si els catalans deixem de banda la dèria de votar. Rajoy oferiria a la Generalitat més competències en matèria de cultura i llengua i millores de finançament.
Segons la mateixa font, l'informe sobre la reforma de la carta magna s'hauria encarregat a un del seus pares, Miguel Herrero de Miñón, el qual proposaria afegir-hi una disposició addicional per fer moure la posició dels polítics catalans.
Tot plegat fa l'efecte d'un globus sonda. El govern espanyol no ho va desmentir, però va etzibar un nou cop de porta a les esperances encaixistes quan Mariano Rajoy va descartar com a possible via la celebració d'un referèndum a tot l'Estat sobre la independència de Catalunya. Aquí no vota ningú.
Com deia l'escriptor Charles Bukowski:
“La diferència entre una democràcia i una dictadura consisteix en què en la democràcia pots votar abans d'obeir les ordres.
