Convicció o avorriment

S'ha de reconèixer: estem immersos en una llarga i precària situació econòmica i els senyals visibles i certs, en contra del que manifesta el govern espanyol, continuen sent molt dolents. Els índexs econòmics europeus demostren que el nivell català està frenat i el nostre prestigi ha minvat a ulls vistos i —no reconèixer-ho és ser obtús!— hi ha encara una distància enorme entre
el grup de països europeus capdavanters i nosaltres.
Independitzats, seria diferent. Els ministres del ram, i amb menys intensitat tots els altres, liderats pel president, no diré que menteixen, però sí que juguen amb la veritat manipulada de l'estat real en què ens trobem el conjunt d'espanyols, d'ètnia, història, pensament, esperit de llibertats
i concepte de democràcia totalment distints. La trista, falsa i absurda sembra de disbarats econòmics que va fer l'inconscient Zapatero a Europa encara broten a la primavera. Catalunya ha tingut grans artistes de la comicitat. Durant tres dècades, Mary Santpere va fer riure fins i tot els seients. Dels anys cinquanta als setanta, Joan Capri triomfà. El gran Charlie Rivel va ser un udolador de fama mundial gairebé mig segle. Cap d'ells, però, com Zapatero escenificant a Europa, improvisant sobre temes econòmics dels quals només tenia un lleuger coneixement. La veritat és que no en sabia més.

Aquesta actitud dels governs, que sovint s'acosta a la falsedat, no enganya l'alt percentatge de ciutadans preparats d'algunes comunitats, però sabuda la gran diferència qualitativa de formació que hi ha entre unes regions i altres, queda clar que tres quartes parts del poble espanyol viu enganyada. Sabuts els orígens de les dades i la seva manipulació, no es comprèn aquesta tàctica de tenir el
poble enganyat amb mitges veritats, amaniments de xifres, informació als mitjans i cas omís de les protestes de veus autoritzades clamant al cel pels despropòsits esbandits. La martingala comença amb la cúpula i va baixant
fins als mínims nivells d'informació, els quals entren en joc entre el mimetisme i la necessitat de complir amb la informació. La veritat és que no és la seva responsabilitat;
difonen el que s'ha dit en altres nivells i no poden fer altra cosa que la que fan: informar i no jutjar. Altra cosa són els que opinen, els quals han d'emprar l'experiència i la intuïció per destriar la veritat i separar-la, com amb les deixalles. Els governants del Partit Popular tenen el país ben agafat per un lloc molt dolorós. Molts creuen en un canvi proper. “Convé un gir”, diuen. “L'alternança estimula”, creuen. Ara bé, el poble ja està tip de tot: mitges veritats, mentides, teatre, exageracions i més, la qual cosa fa
passar les ganes de practicar el mecanisme bàsic de la democràcia: votar! En les properes eleccions podria haver-hi un drama d'abstenció: el poble, el que passa gana, l'aturat i el que navega en un mar de mitges veritats no exerciran el dret de votar. És un fet! Baixa la convicció i puja l'avorriment!