El que preocupa de veritat

En el moment que vostès estan passant per aquesta plana del diari és molt probable que hi hagi més d'un polític que estigui dient coses com ara “això ens ha de fer reflexionar”, “estudiarem les mesures que cal prendre”, “els problemes dels ciutadans són...” o “el que preocupa de veritat la gent és...” I si no ho diuen en aquest precís instant, ho diran unes quantes vegades al llarg del dia, i així un dia rere l'altre.

A mi m'enerven molt aquestes frases fetes buides de contingut. Però puc acceptar que en bona part sigui una mania meva. Per tant, en aquest sentit, ho deixaré aquí.

Ara bé, també crec que sí que diuen força de qui les utilitza de manera constant. Sobretot les dues últimes. La forma revela el fons.

M'explico. D'entrada, hi ha una part de supèrbia que no m'agrada gens: t'estan dient que ells saben el que et preocupa o quins són els teus problemes, com si tu mateix no ho sabessis o no te n'adonessis, i tot perquè fan enquestes i els donen uns resultats, però t'ho diuen com si ells fossin
més savis que tu.

Però bé, aquest tampoc no seria, per mi, el problema més important. El que em preocupa de veritat, ho sàpiguen els polítics o no (que crec no, almenys no tots), és una cosa més profunda. Els representants públics que sempre parlen de tot en clau de “problema” o de “preocupació”
per mi estan evidenciant una visió tan reduccionista i pessimista de la vida i de la política que em sembla que no du enlloc més (sovint, interessadament) que a la mediocritat i al qui dia passa anys empeny.

La política és, hauria de ser, molt més que això. Els ciutadans, fins i tot en temps de crisi, també tenim altres preocupacions i problemes més que els evidents i immediats. Individualment i col·lectivament, també tenim inquietuds, il·lusions, aspiracions, anhels, com ara ser una societat cada vegada més justa i avançada.

I no parlo només en clau del procés independentista català, que sí que seria una manera col·lectiva de mirar més enllà, sinó, sobretot, fent referència a la manera instal·lada de fer política, que empeny cap a la direcció contrària: fer-nos veure que tot són problemes, que només tenim preocupacions, perquè no pensem més enllà i perquè, en realitat, ells són tan mediocres que ni tan sols saben que la política, un dia, va ser una cosa més elevada.