Carandell

Joan Carandell és un artista dels pinzells i un pensador entestat a traslladar a la tela o al paper les vivències que li desperten les grans creacions de la música. Sort en tenim dels artistes, que ens fan pensar i ens impressionen amb les seves elucubracions, malgrat que, a vegades, no les arribem a copsar amb tota la profunditat que caldria. Carandell pretén conjugar la plàstica i els sons i escoltant les obres dels grans mestres de tots els temps et convida a imaginar unes altres dimensions. En Joan és d'aquells visionaris que t'entusiasmen i, alhora, et fan patir. T'entusiasmen perquè aconsegueixen, de veritat, aixecar-te l'esperit i acostar-te a allò que ells senten, i et fas creus que tinguin aquesta sensibilitat tan acusada que els permet desenvolupar sensacions cromàtiques impactants però, a la vegada, sotmeses a un ordre que, en el cas de Carandell, s'endevina a través de les composicions geomètriques que, més declarades o menys, trobes, sovint, pautant les seves obres. Et fan patir, també, perquè aquestes creacions pictòriques són difícilment comercialitzables. El gran públic es deixa seduir per un tipus de pintura fàcil, que enamora a primera vista, de paisatges coneguts, de figures comparables. Hom es pregunta quina sortida poden tenir els quadres de Carandell perquè, a més d'impactar, fer vibrar i portar a la reflexió i a pensar una mica més de l'habitual, generin un benefici econòmic que permeti la supervivència de l'artista. Aquest tipus de persones necessitarien el típic mecenes que els resolgués la vida i els tragués tota preocupació crematística i els permetés pintar tot el dia allò que senten i veuen en el seu interior. Però això, en aquest món, i tal com estan les coses, és una utopia. I no obstant això, superant els obstacles i mantenint-se fidel als seus principis i a les seves imaginacions, Carandell –i d'altres artistes, és clar– no s'inclinen cap al tombant fàcil i segueixen fidels a la seva recerca, i així, de tant en tant, tornes a rebre aquests catàlegs que ja tenen la seva bellesa de concepció, on quedes sadollat de llum, de color, de formes, i on, amb explicacions del mateix autor, t'apropes a la seva idea mare i vas comprenent millor cada dibuix, cada composició cromàtica, i, si escoltes la música, vius, com el pintor, aquest maridatge únic. Entre la barreja del món figuratiu i l'abstracte vas percebent, a petites dosis, espurnes de la bellesa universal, qui sap si de la Bellesa amb majúscula, i aquí cadascú, segons les seves creences, que hi apliqui la transcendència que vulgui.