De set en set
Imprevistos
A mi això de fer plans sempre m'ha agradat. Tenir una mínima previsió del que ha de passar o el que faré em serveix per mantenir un ordre estructurat que em tranquil·litza i que, a la vegada, puc anar modificant i interpretant segons convingui sense que els canvis m'acabin resultant, per se, cap problema. Per això mateix els asseguro que, quan al juliol em vaig acomiadar d'aquesta columna fins al setembre, m'havia plantejat un agost tranquil i plaent de migdiades plenes de sol i banys de salut diaris al mar. Un agost sense gaires trasbalsos ni notícies que requerissin molta atenció. Un agost amb un punt de banalitat que, els asseguro, a vegades és molt necessària i et fa la vida més agradable...
Però no. Com molt bé saben no ha estat així. Coses com el clima, les confessions i els esdeveniments que no depenen de nosaltres s'han girat i han acabat fent que l'agost hagi estat un mes mogudet. Per un cantó el fred i les pluges (a Sant Antoni de Calonge han caigut autèntics diluvis) ens han deixat, molts de dies, sense la canícula característica i necessària que fa que s'encari la tornada del setembre i la frescor que la sol acompanyar amb una certa il·lusió. Aquesta manca de bon temps ha estat un mala passada imprevisible per als sectors econòmics vinculats al sol i la platja que es juguen, a l'estiu, el jornal de tot l'any.
I per l'altre, l'escàndol associat a la confessió ambigua i parcial de culpabilitat del que ha estat durant més de 24 anys emblema del seny i l'honorabilitat de Catalunya. Una confessió d'ell i unes declaracions posteriors d'altres que han donat peu a tota mena de consideracions, judicis i exabruptes i han estat motiu de tertúlia i discussions en totes i cada una de les sobretaules que he compartit. No cal dir gaire res més del tema...Només apuntar una reflexió del meu més íntim i estimat còmplice, que sempre en té de bones: ¿Al senyor Pujol no li hauria anat millor no confessar i, vist el que s'ha vist, deixar que, a mesura que s'anessin trobant, es fessin públiques les “irregularitats” que hi havia? Poder si ho hagués fet així, molts hauríem pensat que això que anava sortint era tan i tan gros que només podia ser una mentida, fruit de la venjança i d'una voluntat clara d'atac al país... Ara això ja no és possible.