Hem de ser-hi tots

S'han acabat les vacances –per als que n'han fet, naturalment– i cal posar-nos a punt per estar al cent per cent davant tot el que ens espera. El diari no ha fet vacances i ens ha mantingut informats de tot el que s'ha estat coent a dins i a fora. Haig de reconèixer que he fet vacances d'escriure però no de tenir el diari sempre present. Ja se sap que durant les vacances una de les coses que podem fer i molt és parlar, conversar. El temps és bàsic i normalment quan no hem de treballar disposem de més ocasions per retrobar-nos amb els amics i coneguts i fer canvis d'impressions. Molta, molta gent, m'ha parlat del diari. Ja se sap, són molts anys ficat a dintre d'una manera o altra i si no anem lluny de casa tots ens coneixem.

En general, la gent ha estat contenta aquest estiu del contingut del diari i de les informacions que ens ha anat enviant. Entre el tema d'en Pujol, la Diada i la consulta n'hi ha hagut per no avorrir-nos i El Punt Avui ens ha robat positivament moltes hores del dia. Molts lectors han trobat a faltar el setmanal Presència i també L'Econòmic del dissabte. He intentat explicar-los les raons. Hi ha gent de vacances i l'economia, lamentablement, no està per posar substituts. I la mateixa economia també respira una mica si no es donen tots els productes que habitualment ens arriben. Però tot plegat és un mes i cal dir que una de les seccions que havien passat a Presència i que té molts lectors, el Sortim, s'ha ampliat notablement en l'edició diària i ens ha ajudat molt per estar al corrent de les ofertes de cultura i oci, que a l'estiu augmenten molt. Amb l'entrada al setembre tots ens posem les piles i el diari torna al cent per cent a la normalitat. I la normalitat serà dura. Passaran coses, ben segur, i ens agradaria que totes fossin positives. Però lamentablement no serà així. Des de Madrid ens han deixat ben clar que no ens posaran res fàcil i, per tant, cada pas endavant ens farà suar de valent. De moment, la setmana vinent haurem de demostrar una vegada més que la gran majoria dels catalans tenim les coses clares. I ho haurem de demostrar, també una vegada més, sortint al carrer i fent un V tan gran que ningú no en tingui cap dubte. Cal reconèixer que El Punt Avui hi ha donat un bon cop de mà, com ha fet sempre, i ha venut samarretes, encara que som conscients que no és pas aquesta la feina principal del diari. Però en moments extraordinaris s'han de prendre mesures extraordinàries i el diari ho ha fet i crec que bé. Us esperem a tots, doncs, a Barcelona dijous vinent. Almenys que les coses no es perdin per nosaltres.

Tot i les vacances dos lectors m'han enviat uns correus per exposar les seves opinions, una de queixa i una altra de felicitació. L'Alfred Benavent, de Vilanova i la Geltrú, es queixa que en la crònica que va aparèixer l'endemà de la jornada castellera que es va fer en aquesta població “només es feia esment de l'actuació dels Castellers de Vilafranca i de la Jove de Tarragona, obviant per complet la presència dels Bor-
degassos de Vilanova. Lamentablement –continua dient l'Alfred– aquest fet ja es va produir l'any passat en les mateixes dates i jornada”. El nostre comunicant ens insinua que potser el periodista autor de la crònica “té algun tipus d'animadversió als Bordegassos”. N'hem parlat i puc assegurar-te que d'animadversió, res de res. Malgrat que sempre es parli de l'objectivitat periodística, en el fons els periodistes som subjectius i a l'hora de valorar una actuació expressem el nostre punt de vista, que moltes vegades no coincideix amb el dels altres. Amb tot, crec que almenys alguna referència l'hauria de fer, sobretot tractant-se d'una actuació que es feia a la mateixa població dels Bordegassos. Confiem que la tercera sigui la bona i l'any vinent la informació satisfaci a tothom.

I acabo fent referència a un correu rebut d'una “perruquera agraïda”, subscriptora del diari, de Cambrils. Ens escriu per “felicitar-nos mútuament i donar-vos agraïments”. Quins són aquests agraïments? Doncs que en una carta de l'abril de l'any passat es queixava que hi havia poca informació del seu poble, ara ciutat, Cambrils i els seus voltants. “Vostè m'augurava, em diu, un possible futur i en menys d'un any s'ha fet realitat; moltíssimes gràcies, ara per a mi ja està tot ben complet.” No podíem començar millor la nova temporada que amb les paraules de la nostra incondicional perruquera. Sempre hem pensat que el nostre diari té un futur assegurat si tenim un bon tou de subscriptors i lectors que sentin el diari com a seu. I la perruquera de Cambrils n'és un cas, com tants d'altres. Però, siguem crítics. Serem millors si llegim el diari en sentit crític i ho fem saber. Aquí estic per escoltar-vos. Gràcies.