V, de valor democràtic

La manifestació del juliol del 2010, presidida per José Montilla, va ser dissolta per la mateixa capçalera que la convocava. En aquest fet insòlit trobem dos dels atributs més persistents del moviment sobiranista: una llotja institucional que es veu desbordada per la massa; i el reconeixement que aquella onada civil presumptament dissolta encara camina, aixecant al seu pas un inqüestionable debat de regeneració democràtica que intenta superar una concepció patrimonialista de la política.

Ara que l'espanyolisme d'esquerres ha comprat un cop més l'ideari de l'extrema dreta; ara que l'espanyolisme s'atrinxera en la defensa de la Llei per dimitir de tot deure democràtic (“és més important la Constitució espanyola que no pas la democràcia”, diu Zapatero); ara que l'espanyolisme s'atrinxera en la defensa de la Llei d'un govern de Madrid que incompleix sistemàticament les sentències del Tribunal Constitucional sobre conflictes competencials amb Catalunya; ara que la corrupció espanyola posa la lupa sobre el frau de Pujol per dissimular que són corrupcions siameses i molt probablement avingudes en les seves secretes contraprestacions; ara que l'espanyolisme acusa l'independentisme de provocar violència, tot passant per alt que l'espanyolisme suma actes vandàlics, agressions i tortures; ara que hi ha molts sectors que volen minar la moral de l'independentisme preguntant-se si el sobiranisme està preparat per anar a la confrontació directa (no han entès res, aquesta gent: han oblidat que la democràcia ha de ser l'únic camí); ara que l'independentisme encara ha de fer el salt qualitatiu i ratificar amb claredat un país nou en què per justícia i llibertats pagui la pena viure-hi; ara que tot això..., seria de cecs no adonar-se del gran valor democràtic i històric de la V que aquest 11 de setembre ens convoca a Barcelona.