La fractura

Demà comença la setmana que ens ha de portar al que Pedro Sánchez diu que és la fractura. Però no ha estat el primer de parlar-ne, més aviat ha estat un dels últims a afegir-se a un advertiment que fa temps que ve de Madrid i de la gent que, quan celebrem una consulta sobre la independència de Catalunya, acabarà decantant-se perquè continuem units amb Madrid. Tot junts, yeah! Quo vadis, Sánchez?, com hauria dit Trabal. Per evitar la fractura el remei que proposa tampoc no és gaire original: no votar el 9-N i continuar en la línia “del diàleg, de la negociació i de l'absolut respecte a la legalitat”. Res que no ens hagués dit abans Pérez Rubalcaba i, abans que ell, molts altres polítics tan ben intencionats com ells. Justament per demostrar aquesta bona intenció, els que formen part –no goso dir encara– del PSC van a les reunions sobre la consulta del 9-N, bo i que adverteixen que aquesta consulta no es farà. Deu ser fumut això d'haver d'anar a reunions amb la idea que s'hi va a parlar de coses que no es faran. Com tanta altra gent d'aquest país, jo també tinc una experiència bastant dilatada a anar a reunions on es parla de tot de coses que poden o que no poden passar. Quan passen, com que ja han passat, generalment ja no s'hi pot fer gaire res. Quan no passen, però, sempre queda el consol de pensar que ha estat així gràcies a les intervencions dels que ja deien que allò no passaria. Deu ser això el que fa el PSC en aquelles reunions. Jo me'ls imagino aixecant el dit o esperant que els toqui el torn i dient sempre: “No en parleu més. Que el 9-N no es votarà.” És això també el que va venir a fer Pedro Sánchez al Palau de la Generalitat fa uns dies. Me l'imagino també dient: “President, no parlis més del 9-N que no es votarà perquè, si es votés, hi hauria fractura.” Com que això de no votar ja fa temps que li diuen els del PP, compto que el president Mas va fer com jo, va mirar al Google i va preguntar-li de quin tipus de fractura parlava: s de canya verda, si en rodet, si per aixafament? “No que aquestes fractures són incompletes i la que tu busques serà completa.” I, llavors, en Sánchez devia esplaiar-se explicant allò de la fractura total: famílies dividides, Catalunya a la galàxia exterior, lluny de qualsevol associació o organisme internacional, fora fins i tot dels mapes. I tot això només per votar. No per anar amb cotxe, amb moto o per practicar un esport d'alt risc, no: només per votar. Sí senyor, només per posar un pobre vot en una urna. Encara que sigui d'aquells que diran sí-no o no-no. Ja ho veuen. Un accident terrible.