De set en set
Dimitir
Una pràctica impune de la infàmia que, esperem, no sigui el preludi d'una violència més gran
Les magnífiques cròniques que Quim Aranda publica a El Punt Avui sobre el procés escocès revelen l'alt grau de sofisticació democràtica del Regne Unit i la funció primordialment informativa dels mitjans de comunicació britànics. Per contrast, el lector pot adonar-se que, aquí, tot és diferent. Una gran part dels polítics, dels intel·lectuals i dels mitjans de comunicació ha dimitit de la seva funció informativa i honestament crítica, i ha apostat per convertir-se en una mera escuderia d'agitació ideològica. El resultat és que, amb la complicitat dels polítics que neguen la veritat, amb la complicitat dels intel·lectuals autoconcloents, i amb la complicitat d'uns mitjans de comunicació degradats al subgènere del publireportatge, en aquest país continuen passant coses molt grosses. Sense anar més lluny dimecres passat Carme Chacón declarava a Tele 5 que, a Catalunya, ella estava perseguida. A Antena 3 el president d'Extremadura, José Antonio Monago, cedint a una temptació també practicada per molts intel·lectuals catalans que encara tenen penques de preguntar-se on són els intel·lectuals liberals espanyols sense preguntar-se on carai són ells mateixos, tornava a associar independentisme amb correccional psiquiàtric. La prohibició de la presentació de Victus era rebaixada a un simple “conflicte entre diplomàcies”. Mentrestant, el president de la Rioja, Pedro Sanz, no perdia el temps i declarava que els independentistes “moriran”. Des de la terrible i calculada falsedat de Chacón fins a l'amenaça de genocidi del President del govern de la Rioja, tot passa sense que els mitjans de comunicació informin, sense que els intel·lectuals escometin la barbàrie, sense que cap jutge actuï d'ofici, sense que Amnistia Internacional ofereixi cap informe bàsic davant d'aquesta pràctica impune de la infàmia, una pràctica que, esperem, no sigui el preludi d'una violència més gran.