Passat i futur

Fa set dies en parlava en aquesta mateixa columna. La manca d'intel·ligència de l'unionisme de casa nostra va permetre que la setmana passada es fes realitat la fotografia més desitjada: a una banda, i a tot color, prop de dos milions de persones que omplien Barcelona de manera alegre i festiva amb l'exigència de poder votar. A l'altra, en blanc i negre, uns pocs milers es concentraven a Tarragona per negar als seus conciutadans aquest elemental dret democràtic. Malgrat les esperpèntiques declaracions de Sánchez-Camacho, Rivera i Chacón (se'm fa difícil triar quin d'aquests tres personatges va fer el paper més galdós), les comparacions són demolidores.

Diuen els seus promotors que van triar Tarragona per fer la seva (feble) demostració de força per una raó simbòlica. I això perquè l'antiga Tarraco havia estat, en època romana, la capital de la Hispania Citerior, una de les províncies en què van dividir la península Ibèrica després de l'arribada de les legions. I tal com va afirmar fa un temps Alícia Sánchez-Camacho en un acte al Fòrum Europa, “Catalunya forma part d'Espanya des de fa més de dos mil anys”. Ja tenen aquí la quadratura del cercle: Espanya ja era una unitat de destí en l'universal en els temps en què el gran emperador August prenia banys a Tarraco. I, naturalment, Catalunya n'era una part indestriable.

Si em permeten un consell, per evitar que la vessin una vegada rere una altra, recomano als líders de l'espanyolisme nostrat que es deixin estar de giragonses i que, cada 11 de Setembre, commemorin allò que realment els demana el cos: la victòria borbònica i la figura del gran rei Felip V, aquell pacificador que va modernitzar Catalunya i la va impulsar cap al futur. Ah!, i per nosaltres no pateixin. La nostra mirada està clavada en el futur i en el país lliure que volem construir a partir d'un 9 de Novembre amb les urnes plenes de vots.