De set en set
Salut!
L'actor Gérard Depardieu acaba de reconèixer un consum de begudes espirituoses que, a falta d'un estudi exhaustiu, podríem qualificar provisionalment com d'un bon tros per sobre de la mitjana; però, en una entrevista del maig passat a la revista Télérama, afirmava no ser pas un alcohòlic perquè no se n'amaga ni li fa vergonya: “Si bec és per excés de vida.” És cert que a molts alcohòlics els sap greu que sigui dit, però hi ha una mesura objectiva d'aquest consum que permet al metge dissuadir i a l'agent de trànsit multar, al marge de com ho vegi el qui beu. Tot plegat és una il·lustració perfecta d'una màxima de La Rochefoucauld que diu: “Provem de fer honor als defectes que no volem corregir.” Una actitud molt pròpia dels catalans. El tarannà pactista, per exemple. Està molt bé arribar a pactes abans de prendre mal, sempre, i sobretot a l'edat mitjana; però des de l'època moderna que les coses solen anar d'una altra manera. Llavors no té gaire sentit, i és més aviat ridícul, proclamar la bondat del pactisme quan en realitat hom no troba la manera d'imposar-se. Oh, però és que no volem imposar res a ningú, és molt lleig doblegar la voluntat dels altres, argüeix immediatament el bon català. El que passa és que aquestes són les regles del joc, i la qüestió de si és lleig o bonic, no se la planteja ningú altre. En aquest punt hauríem de recórrer a La Fontaine i a la seva coneguda però poc assimilada faula de la guilla que no podia haver el raïm i deia que era verd. Un altre exemple és la voluntat proclamada de dialogar, d'acollir, d'integrar, de conviure amb gent, amb cultures o amb fenòmens històrics que no hi ha dubte que desballesten aquest país. Insistir a parlar d'integració quan estem assistint impassibles a un procés de desintegració és una manera de mirar d'enganyar els últims a qui encara els importa, perquè a la resta de la humanitat li és ben igual i té altres problemes. Pot molt ben ser que no hi hagi més remei, i toqui resignar-se, però no s'hi val a dir, com el gran Depardieu, que ens estem enfonsant en la misèria per un excés de vida.