La columna
Ballaruga
Sigui com sigui, no cal que tinguem por, la ballem al so de Déu que és una bona persona
La veiem cada nit i hi estem tan avesats que ja no ens en preguntem res d'aquesta ballaruga de puntets sobre un fons negre amb un foc que se'n va deixant-ho tot a les fosques i una altra cosa rodona que comença semblant un tall de síndria i què més vulgueu. Aquesta ballaruga va desfermar la d'uns cervells tan afinats com els d'Aristòtil i Kant, diuen que els deixava plens d'estupor, i raó que tenien, perquè tot aquell decorat de llumenetes i llumeneres feia pensar en infinituds. Ara imagineu-vos la ballaruga que agafa a qualsevol de nosaltres, pobres mortals, quan sabem que aquella negror amb espurnes té forats negres, té un espetec que encara la balla des del començament fet per un misto que, diuen, va petar sol i ara els savis més savis del saber t'anuncien que l'univers és com un gat ficat en una capsa que potser no és un gat sinó que és un mico o potser no és ni un mico. Per poc que en sàpiga d'aquestes, qualsevol homenic se sent una volva perduda que la balla sol i no acaba d'entendre's, però tornem als dos saviassos. A més de confessar la seva sorpresa guaitant-se la volta dels cels, guaitant-se melic endins es troben que l'home té una llei moral que l'encamina a tortes o a dretes, vés a saber. Una criatura així amb consciència no és un no res com no pot ser-ho en aquest univers que sembla esperdigolat, diu que cada home és un món, encara podríem afegir que és molt més, és un univers. Això ho podria entendre molt més bé Aristòtil que Kant, aquest venia d'una tradició protestant que veu l'home bastant podridot, però alguna cosa deu valdre quan Déu l'ha redimit. Hem passat un estiu de Marededéus. A Gósol vam fer festa grossa per la pujada de Maria als cels sense que li calguessin àngels, el cos va pujar ingràvid, però no sol. Encara que en aquelles no hi hagués tanta gentada com ara, Maria Verge va trobar-se amb tots els morts d'aquell dia que entraven en els fondals de l'eternitat, mentre Ella hi entrava a portal obert. Sigui com sigui, no cal que tinguem por, la ballem al so de Déu que és una bona persona.
