Els espies
No hi ha pitjor espia que un espia públic. Quan a un espia el coneix tanta gent que acaba essent públic, deixa de ser un espia perquè se li canvia el nom i perquè es converteix en el que en castellà en diuen chivato i en català, espieta. Ja em sap greu, però em sembla que tots nosaltres hem conegut molts més xivatos que no espietes. I també hem conegut pocs espies. Fins ara jo n'havia conegut un. Per ser exacte, però, hauria de dir mig. Es deia Dominico Salvo, tothom li deia Lux i feia de fotògraf a la Bisbal quan jo vaig néixer. En Lux i jo vam coincidir en aquesta vida més aviat poc. Ell ja anava plegant veles quan jo tot just si posava el meu primer bastiment. Diuen que parlava una llengua pròpia, una barreja de català i italià comprensible fins i tot per al pitjor dels monolingües de la Constitució eterna. A la Bisbal de fa anys se sabia que, de jove, en Lux havia estat espia d'en Mussolini, que gens sorprenentment havia trobat un bon refugi a l'Espanya franquista i que havia aprofitat els seus coneixements fotogràfics per convertir-se en el que encara en els anys cinquanta o seixanta en deien un retratista. I era simpàtic i ho feia bé. I segurament durant un temps va compaginar les dues feines. Què volien que fes si la pluriocupació és una posterma que ja ve de la postguerra? Diumenge passat, però, un diari va fer-me notar que havia vist, més que no pas conegut, un segon espia. Es deia Josep Pla, vivia tres pobles més enllà del meu i, potser perquè no sabia fer fotos, acabada la seva etapa d'espia va continuar essent escriptor. Jo em penso que, com a espia, en Pla era de segona. Qui podria enviar a espiar un home tan conegut com ell? Jo no sé si va ser casual que aquell mateix dia, també en aquell mateix diari, se'ns fes saber que una dona havia estat sis anys investigant de què havia treballat el seu avi, després que una periodista d'El Temps li fes entendre que havia estat espia i no diplomàtic com pensava ella. De molta més volada que no en Lux o en Pla. L'avi d'aquella dona es va dir Pedro Urraca. Va ser el que va detenir el president Companys, qui va interrogar-lo amb l'ajuda de la Gestapo i qui el va dur a aquesta banda dels Pirineus perquè l'afusellessin. La seva néta diu que només va veure'l un cop, quan ella ja tenia divuit anys. Llavors l'espia de l'Urraca ja era cec. S'imaginen un espia cec? Escriptor o retratista encara, perquè són oficis que tenen molt a veure amb la vida. Però cec! Sí. I treballava per a aquells que ara ens volen fer creure que els nazis són sempre els altres.
