El teixit industrial

La imatge publicada al diari fa pocs dies, en què es veu unes treballadores fent guàrdia davant del portal de la fàbrica Grober de Bescanó, vigilant per torns que ningú s'emporti la maquinària sense pagar-los el que se'ls deu, més enllà del conflicte concret que enfronta treballadors i empresa, i que s'arrossega durant mesos, és patètica i exponencial de la situació que travessem.

Aquesta empresa emblemàtica de Girona, edificada entre el carrer Nou i l'actual carrer Cristòfol Grober (en honor del seu fundador), havia donat feina a milers de persones, sobretot noies i dones de totes les edats que llavors —abans de la Guerra Civil— eren mal considerades. La societat benestant gironina les blasmava amb el nom de xinxes, suposant-les de baixa condició i mortes de gana, procedents de nuclis agrícoles on ja no podien mantenir-se amb la feina del camp i baixaven a ciutat per arreplegar un petit salari, malvivint en habitacles que ara ens faria feredat d'estar-hi. Però Grober SA va anar evolucionant fins a convertir-se en una entitat exemplar, que establia una guarderia per a la mainada de les treballadores; que va fundar el Foment de Cultura, una escola per donar formació als joves; que mantenia el Cinema Modern; que organitzava cicles de música clàssica, portats per Josep Masó, pare de Joaquim Masó, cofundador de Temporada Alta; i moltes altres activitats culturals i de suport social, mentre que els seus productes eren exportats a mig món.

De Girona va passar a Bescanó, a una situació més tranquil·la, facilitant que el nucli central del carrer Nou pogués tenir el caràcter urbà que li pertocava. Però la competència mundial, sobretot en països on aconsegueixes low cost amb salaris de misèria, i segurament la falta de suport financer, ha portat l'empresa a un carreró de difícil sortida. Si acaba tancant definitivament les portes, serà una nova factoria industrial que es desmantella i que mai més tornarà a fundar-se. Es va perdent teixit industrial, de molts rams i aplicacions, i es perden també els oficis, els obrers especialitzats, coneixedors del seu mester, que eren capaços de transformar els materials i crear riquesa i mercat. Moltes fàbriques que han tancant portes no podrien tornar a obrir-se encara que volguessin fer-ho, perquè s'ha perdut la mena dels treballadors que coneixien a fons l'ofici. No els podrien inventar!

I la recent sentència que culpa personalment el consell d'administració d'una companyia aèria per haver demanat massa tard el concurs de creditors causarà encara més que els responsables d'empreses en dificultats s'afanyin a tirar la tovallola, per la por d'haver de respondre del deute amb els béns particulars dels administradors.