Carreteres franceses

Les comparacions són sempre odioses, va escriure Cervantes, frase contundent que potser podem acceptar si l'apliquem a la comparació que fa néixer l'enveja, però no en la resta d'àmbits perquè les comparacions són, precisament, font de coneixement, de reflexió: ensenyen, per exemple, que les coses poden fer-se de més d'una manera. Vegem sense anar més lluny la lliçó que hem après sobre com s'ha respectat la voluntat dels escocesos a la Gran Bretanya i com se'ns ignora, als catalans, a l'hora de tractar sobre un mateix tema. Disculparà el lector aquest començament una mica transcendent, perquè en realitat volia introduir un tema força banal, el de les carreteres, més exactament la impressió que em fa recórrer les carreteres franceses pensant, inevitablement, en les del nostre país. Cinc qüestions criden l'atenció de les routes secundàries de l'estat veí. En primer lloc la despesa generosa en pintura que es fa allà per marcar els vorals o les línies centrals, en comparació amb la molt deficient senyalització d'aquí. En segon lloc les rastelleres de plàtans que encara voregen i fan ombra sobre l'asfalt. Allà van optar per conservar una de les dues fileres, mentre que aquí els vam talar tots sense massa miraments. En tercer lloc la sàvia reutilització dels revolts o dels trams que es suprimeixen quan es millora la carretera. Mentre aquí sovint acaben essent abocadors i espais dominats per les bardisses, allà no és estrany veure-hi zones de descans, taules de pícnic o miradors. En quart lloc la poca quantitat de senyals de trànsit, almenys en comparació amb l'abundància de casa nostra. Sembla que aquí necessitem més que ens recordin un i altre cop el que podem fer i el que no. No tenen tants senyals de trànsit però en canvi, i aquí ve la cinquena diferència, són multitud els rètols que informen de la venda directa de productes del país, rètols artesanals clavats arran de la via. Formatges, mel, flors, verdures, fruita, vi... s'anuncien en cartells pintats a mà que diuen el nom del mas o del productor, anuncis tolerats de venda directa, sense intermediaris, productes de proximitat que l'automobilista pot comprar sabent exactament d'on vénen i ajudant així una família que seguirà treballant la terra. Els rètols expliquen també com és el país i la gent, més invisibles a casa nostra. Comparar i pensar una mica, heus aquí un exercici ben aconsellable si volem aprendre i avançar, ja sigui en temes transcendentals, com en altres que potser no ho són tant. O sí?