Ull de peix
Misteri
Un seguit de personalitats s'han fet independentistes: esportistes, escriptors, pensadors, periodistes, científics, etc. Una bona quantitat de gent (que poden arrossegar molts indecisos) que fa quatre dies eren espanyolistes de pedra picada, de mica en mica han començat a dubtar i finalment han entès què està passant. No sabeu com me n'alegro. Em recorda la paràbola del fill pròdig –que els unionistes farien bé de llegir–. Aquesta és una victòria de l'independentisme (toquem les campanes), que es basa en tres eixos: el primer és que surt de baix a dalt, arrossegant les elits, en comptes de ser, com sol passar, una revolució ideològica que prové de pensadors que irradien el seu prestigi sobre la gent en general. El segon eix són els arguments irrefutables que van començar quan un grup d'economistes van divulgar l'espoli a què està sotmesa Catalunya per part de l'Estat. El tercer eix és emocional i atàvic: els ingredients que es van lligar, a la força, per construir Espanya, no han funcionat en alguns casos, el més expressiu dels quals és Catalunya.
Madrid ha contribuït molt a fabricar independentistes amb el seu menyspreu, les mentides, l'arrogància i una actitud que ha fet dir a The New York Times que “Espanya és un error” i que “la independència de Catalunya és tan concebible com ho era la d'Escòcia”. Bravo. Un menyspreu tal que els obliga a no esmentar el mot Catalunya ni el mot catalans tot dient “aquella comunidad autónoma” o “los habitantes de aquella comunidad autónoma”, que ja té nassos. I per acabar, un misteri: estava buscant a Google en què es basava la llei per a la reforma política de 1976, que és la base de convocar el referèndum per la Constitució (il·legal, no?), car abans només hi havia les lleis franquistes, quan veig que una pàgina de Viquipèdia titulada Referèndums a Espanya ha estat misteriosament esborrada. No se sap qui ho ha fet. Però és fàcil endevinar-ho.