La llavor del dubte

La situació es posa cada vegada més interessant. El bloc sobiranista sembla que es mou coordinat un altre cop. Artur Mas controla els temps. Sense pressa. Oriol Junqueras observa tranquil. A Madrid les declaracions sobre la consulta van bullint; en algun cas, com en el de Rosa Díez, arriben al deliri. Mariano Rajoy vola cap a la Xina sense saber què es trobarà quan torni. Sáenz de Santamaría i el TC queden com a guardians de les essències –glups!–. Tranquil·litat a Catalunya i nervis a Madrid. Mentrestant, els ajuntaments catalans evidencien el suport desbordant que té la consulta al territori, i a resta de l'Estat el dret a decidir comença a esquerdar la paret d'indiferència que protegia l'opinió pública.

En qüestió de dies hem escoltat un munt de veus allà on fins ara hi havia un silenci alarmant. Risto Mejide i Jorge Javier Vázquez alertant des d'un altaveu tan poc receptiu com Tele5 sobre les pors de la democràcia espanyola; Sabina denunciant els atacs contra la immersió i defensant el 9-N; l'exfiscal del Suprem José Antonio Martín Pallín donant suport a la llei de consultes i alertant que prohibir votar és irracional. Els han precedit rostres famosos de l'esport donant lliçons de democràcia. No ha estat fàcil, però l'esquerda es comença a obrir lentament. I Chacón encara s'atreveix a parlar de l'espiral de silenci...

Haurà estat efecte de la Diada o bé de l'impacte d'Escòcia o senzillament de la voluntat de la gent que les coses canviïn, però el cert és que ni tot l'aparell de l'Estat, ni l'hostilitat del PP i el PSOE, ni la impermeabilitat de la major part dels mitjans de comunicació espanyols davant els arguments sobiranistes han aconseguit evitar que la llavor del dubte acabi apareixent en importants altaveus de l'opinió pública. Quin efecte pot tenir tot plegat? Vés a saber. Però segur que Rajoy no ha marxat gaire tranquil cap a la Xina.