La muralla

Ha aparegut en diversos diaris impresos i digitals una mateixa fotografia que mostra Mariano Rajoy, sol i gairebé a punt de marxar de l'enquadrament, en un tram de la Gran Muralla xinesa. És una imatge en la qual es pot entreveure molta càrrega semàntica o se n'hi pot afegir considerant els darrers esdeveniments en una part rebel de l'Estat espanyol. El president del govern espanyol estaria perdut a la muralla xinesa mentre el tossut Artur Mas convocava els catalans a participar en una consulta il·legal. Rajoy, però, a la vegada està atrinxerat en una altra gran muralla, la de la legalitat constitucional que suposadament impedeix qualsevol acció que pugui posar en dubte la unitat de l'Estat espanyol. I s'ha de dir que l'home no és un irresponsable, que no ha marxat a la Xina descuidant la muralla constitucional espanyola. Ell va marxar a negociar amb empresaris xinesos, però Soraya Sáenz de Santamaría s'hi va quedar per defensar amb fermesa la unitat d'Espanya, la Constitució i la bandera espanyola. Sí, els defensors de la pàtria espanyola poden estar tranquils perquè Soraya va convertir-se en la gran muralla assumint la presidència del govern en funcions, el Ministeri de Justícia de manera provisional i, fins que duri el seu mandat, la responsabilitat de vetllar per la bandera i l'himne espanyols. A partir d'ara, nomenada pel càrrec mentre Rajoy passejava per la muralla, la vicepresidenta farà complir la “llei de la bandera espanyola” que preveu que aquesta haurà de tenir un lloc preeminent als edificis oficials i que no n'hi podrà haver cap de més gran. És així que María de los Llanos de Luna ja deu tenir els draps a punt per penjar-los als ajuntaments catalans que no volen la bandera espanyola. Jo no sé si aquesta gent estan a la lluna de València (massa poètic) o a la Xina. En tot cas, tenen una muralla al cap... i sort que ells no són nacionalistes i, per tant, no creuen en mites i símbols.