El patrimoni i el seu valor
La relació entre turisme i patrimoni cultural situa aquest àmbit en un percentatge rellevant dels ingressos del sector turístic a Catalunya
El Departament de Cultura de la Generalitat ha fet coincidir amb les Jornades Europees del Patrimoni, la presentació pública del seu Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya: mapa i diagnòstic. Només d'obrir l'informe es determina, amb claredat, l'objectiu de l'estudi, que no és altre que “determinar la rellevància econòmica del patrimoni a Catalunya”. Explora, així, l'estructura del sector, la relació entre oferta i demanda, les característiques de la gestió, els sectors empresarials directament associats al patrimoni. Remarca especialment l'impacte del patrimoni en sectors econòmics vinculats que, des de l'àmbit públic, però sobretot el privat, aborden camins d'internacionalització i professionalització. Subratlla l'impacte de la crisi en el món de les empreses de serveis i especialitzades en el camp del patrimoni. I concreta que en el marc de l'activitat turística, al voltant de 4,13 milions de turistes poden ser conceptuats com a turistes culturals d'un total de 15,58 milions; aquests turistes culturals generen una despesa de 3.407 milions d'euros, dels quals un 88,8% pot ésser atribuït a turisme patrimonial, amb una despesa de 3.026,12 milions d'euros. Les dades s'obtenen a partir de la consideració dels “Elements patrimonials a Catalunya”, i distingeix entre el patrimoni cultural tangible, l'intangible i el natural. Amb 29.642 edificis i béns arquitectònics, 12.768 jaciments arqueològics, 598 jaciments paleontològics, 509 museus, col·leccions i centres d'interpretació, 337 arxius i biblioteques, i 73 espais del patrimoni natural.
Voldria subratllar alguns aspectes que em suggereix l'estudi i la pròpia dimensió del patrimoni cultural i natural de Catalunya. El primer de tots és la constatació que, volgudament, el treball s'adreça a determinar l'impacte econòmic i no entra en cap valoració de caràcter cultural i qualitativa. El segon aspecte és l'asimetria que es desprèn entre la concentració d'equipaments, recursos i visitants a la ciutat de Barcelona, el pes de la capital de Catalunya, i la notable excepció, que confirmaria la regla, dels equipaments de la Fundació Gala-Salvador Dalí a la demarcació de Girona. I el tercer és el volum del sector, tant pel que fa al nombre de gestors de patrimoni, 846, i els 4.039 treballadors associats. I, finalment, es destaca l'aportació diversa del sector públic i el sector privat, aquest darrer amb empreses especialitzades, de serveis o de tractament directe del patrimoni, que representen un sector no gens menyspreable.
Em sembla també imprescindible de remarcar la diversitat d'aspectes que tracta el patrimoni cultural, i una visió àmplia que desborda els límits estrets i reduccionistes que en el passat hem aplicat al concepte del patrimoni. Així, la distinció entre el patrimoni arquitectònic, l'arqueològic, els béns mobles i el patrimoni documental d'una banda, i el patrimoni intangible i el natural de l'altra, esdevenen una distinció clau. I encara voldria subratllar que massa sovint s'atorga al patrimoni documental un paper subsidiari; resulta, però, que en aquest àmbit el valor patrimonial dels arxius i els seus fons, el de les biblioteques i els seus fons bibliogràfics, i el valor del patrimoni cinematogràfic i audiovisual ens situen en una dimensió poc aprofundida i essencial dels valors més qualitatius del nostre patrimoni.
Per concloure, aquest informe estratègic és una eina per avançar, per ponderar el valor econòmic del sector, per relativitzar el pes dels equipaments, per explorar nous camins i tractar d'atreure nous públics, i per saber que la relació entre turisme i patrimoni cultural situa aquest àmbit en un percentatge rellevant dels ingressos del sector turístic a Catalunya.
Caldria afegir que, com passa sempre, és important analitzar per separat l'impacte concret de la ciutat de Barcelona de l'impacte territorial del sector a tota la geografia de Catalunya. Pot ser que en determinats àmbits territorials, al Pirineu, a la costa, a l'interior, o a l'Ebre, el patrimoni natural i cultural sigui un element distintiu i un factor essencial de la dinamització cultural i econòmica del territori. Els mapes del patrimoni reguen la nostra geografia.
