Les salsitxes

A Hong Kong, uns homes feien salsitxes entremig de la gent que s'anava manifestant. La gent que es manifestava defensava la democràcia. Però dels homes que feien i que repartien salsitxes no sabem si feien també un negoci perquè la notícia no ho deia. Això ho informaven fa uns dies alguns mitjans. Vaig mirar la foto a diferents llocs. No em va quedar prou clar si donaven o si venien aquelles salsitxes, però jo diria que no les cobraven. I ara no sé si s'han fixat en el matís: no he escrit que les regalessin, només que no les cobraven. Escric aquestes ratlles pocs dies després que hagi començat la revolta catalana. Fa una setmana havia deixat de ser una il·lusió per ser una proposta, ara ja és una revolta. Per a alguns –Jonqueras, Homs i la CUP– es tracta de desobeir. Per a altres, com ara el president Mas, només de no rectificar. I encara per a uns altres, de no sortir de la llei. I per a aquells que tenen els seus amos allà on és ben segur que el 9-N no votaran, es tracta d'acatar la llei que, en el fons, és el mateix que rendir-se. A mi això de la política em fa pensar cada cop més en la literatura, que com ja saben és també en els detalls. Artur Mas no diu que desobeeixi, només, que no rectifica. Es queda un pas més ençà, encara que a Madrid temin que vagi més enllà, cosa que aquí molts volem. Hi anirà? Possiblement no podrà aturar-se. Però ho voldria fer? Ara que ha anat més lluny del que ha anat mai molta gent que ha estat temps distanciant-se'n perquè ells eren molt més d'esquerres, potser seria l'hora d'admetre que, tot i que les revoltes les fa el poble, acaben no essent res si no troben un o uns quants bons dirigents que les encapçalin. Ho deia Mas-Colell: millor posar-se al davant d'una reivindicació popular que provar d'aturar-la. En aquest país, tenim exemples de revoltes que es van fer sense comptar amb un bon dirigent o amb el poble. A la Setmana Tràgica, hi va faltar un dirigent. Els Fets d'Octubre del 1934 van fer-se des de dalt, massa de pressa. En el sofisticadíssim joc d'escacs en què es converteix la política quan es tracta de refundar i de començar a canviar de debò les coses és segur que ja no hi caben tots aquells polítics que són taxatius només de paraula. I la gent? Trobaran un bon dirigent aquells milers de xinesos que ocupen dia rere dia el centre de Hong Kong amb un civisme extrem i amb una capacitat organitzativa envejable? La comparació amb el que està passant a Catalunya és evident. Sí, ara és l'hora de no fer cap altra botifarrada.