Dues coses de Girona

Primera cosa: tot fa pensar que la inundació de bona part del tram subterrani de línia ferroviària d'alta velocitat, amb l'estació de Girona inclosa, no va ser per culpa de deficiències del clavegueram de la ciutat, sinó per l'esfondrament d'un mur de contenció situat entre el Mas Xirgu i la riera de la Pabordia, lloc força allunyat del centre urbà. A veure, si el clavegueram hagués estat la causa del desbordament, no n'haurien patit les conseqüències els carrers de Girona? Quan veiem per televisió imatges d'inundacions de la via pública, el primer que ens ensenyen són les boques de claveguera escopint l'aigua que ja no poden engolir, i és ben cert que el dia de l'aiguat, cap dels nostres carrers, que jo sàpiga, es va convertir en improvisat canal. I fa molt de temps, de fet, molts anys, que a Girona no tenim inundacions, sigui per sortida de mare de l'Onyar, sigui perquè el clavegueram hagi quedat col·lapsat. El portaveu d'Adif assegurava que la ciutat no es va veure afectada perquè l'aigua de la pluja es va escolar pels túnels del TAV. I quan encara no existien els famosos túnels, com és que tampoc hi havia inundacions?

La qüestió és que bombers i integrants de la Unitat Militar d'Emergències estan fent mans i mànigues per buidar la zona afectada dels milions de litres d'aigua que hi ha embassats, però sembla que sota l'aigua encara hi quedarà una gran quantitat de llot que la riuada va arrossegar. És a dir, que, almenys fins demà, diumenge, la línia ferroviària d'alta velocitat disposarà, durant uns quants quilòmetres, d'un no tan veloç servei d'autobusos.

Segona cosa: molts ciclistes, no tots, és clar, creen problemes als ciutadans que van a peu i als que van en cotxe. Bicicletes circulant per la voravia, bicicletes circulant en direcció contrària, bicicletes saltant-se els semàfors en vermell i bicicletes sense llum quan ja és negra nit. Ho vaig poder comprovar abans-d'ahir, mentre travessava amb el vehicle un pas de vianants amb llum verda per al cotxes i llum vermella per als vianants, i un ciclista se'm va tirar al damunt, a tota velocitat, procedent de la voravia. Per sort, no es va fer res, però va marxar a cuita-corrents, després, això sí, de demanar perdó quan li vaig ensenyar el semàfor. Ah, em va trencar un dels miralls retrovisors, que hauré de canviar, i pagar, perquè hi ha tants ciclistes que poden fer, impunement, el que els dóna la gana.