Hèrcules

L'estratègia pujoliana va fixar dos treballs per a la reconstrucció nacional de Catalunya: fer país i fer política. I durant dècades el nostre país hi ha treballat obstinadament, amb èxits (menys dels que voldríem) i fracassos (més dels que voldríem). Amb la perspectiva d'unes quantes dècades, el còmput general ens deixa un país que necessita protecció (abans en fase d'extinció) i ens deixa una política democràtica (abans clandestina) si bé desacreditada (com gairebé arreu).

El gran dèficit de l'estratègia pujoliana, tanmateix, no són els dos treballs que va fixar, sinó el tercer treball, el que ni tan sols va projectar: fer una legalitat. Per causes que en el seu moment devien ser de força major o per altres raons que potser tenien més a veure amb la prudència, el cas és que Catalunya s'ha reconstruït a l'empara de la legalitat hegemònica de l'Estat espanyol. És a dir, que des de Pujol i en tota la modernitat que l'ha precedit, el país que hem fet i la política que hem fet no s'han (pre)ocupat de treballar la sobirania jurídica: d'alçar una legalitat pròpia.

Vam confiar des de l'endemà del 20-N del 1975 que ens seria més fàcil, o més senzill, treballar en una legalitat espanyola homologada per Europa i pel món sencer que ens reservaria un entorn confortable i suficient per a la nostra modesta pretensió de fer país i fer política. Vam confiar que la mateixa Constitució espanyola era un punt de partida, no d'arribada; que tenia un esperit, no una lletra; i que era més dinàmica que estàtica. En definitiva, vam optar per assimilar tota l'administració i tota la societat al model estatal: des de la jerarquia i l'organització de totes les institucions fins a la dependència orgànica (federativa) de gairebé totes les entitats i associacions.

Els treballs alliberadors de fer un país i fer una política són perquè, un cop fets, arribi un temps en què assoleixin la igualtat al costat dels altres països i les altres polítiques. Aquest és exactament el nostre tercer treball: el d'alçar una legalitat. Res comparat amb Hèrcules.