Crist de Farners

Dijous passat, un acte social més a Santa Coloma, d'aquests que serveixen perquè la gent es passi llista. El públic va arribant a la sala: hola, tu també per aquí, què fa el nano, i tu què, bé?, ep, mira qui hi ha allà, perdona... A la mesa, toc, toc, comencen les qüestions existencials de costum: Sí? Se'm sent? No? No se'm sent? I ara? Arrenca l'homenatge en memòria de Lluís Caparrós, fundador de l'escola Samba Kubally. En Lluís, per dir-ho en poc espai, era una persona que vivia pels altres, sobretot pels més pobres. Fins aquí, res no sabut. Però a mesura que avança l'acte es descobreix l'envergadura humana i intel·lectual d'aquell home de les sandàlies permanents i la camisa pengim-penjam. El primer ponent revela un Lluís jesuïta, viatger i molt format; l'alcalde evoca un ciutadà proactiu que burxava en les polítiques socials del consistori; l'editor del llibre que es presenta parla d'un escriptor infatigable que gairebé s'avergonyia de portar textos a la impremta. Tots tanquen el parlament amb la mateixa expressió: aquell home essencialment bo i coherent “era un sant d'avui”. I es diria que la llum de la sala va fent-se zenital... Allà darrere algú demana la paraula. És en Bully, que amb els ulls gebrant aquells pòmuls tan negres, proclama que mai havia conegut un amic més generós. S'aixeca també en Baljïd, amb el seu turbant i la seva barba, la veu tremolosa: vol agrair a en Lluís tot el que va fer per la seva gent... Aquell d'allà també vol dir una cosa... I aquell altre... Fins que parla el germà: “En Lluís avui és aquí!” Quan la mirada del columnista es creua amb la d'un conegut que mai anirà a missa per sentir dir a l'oficiant que Déu és en ells, els dos estan assentint corpresos, identificats amb els qui parlen... Vet aquí que un acte social ha deixat de ser-ho per esdevenir veritable ekklesia, reunió de comunitaris que es donen la pau. I es diria que a cadascú l'interpel·la un Jesús igual i diferent alhora: el dels cristians (fill de Déu); el dels sufís (només profeta), o un Jesús simplement home lliurat als altres. Però en qualsevol cas, tothom sent una presència intemporal que, sigui com sigui i el que sigui, fa que els pobres la saludin i que els cobdiciosos s'avergonyeixin de la seva llum. Miracle d'un sant d'avui? Argúcia del Crist de sempre?