plaça major

L'altra cara de la Festa Napoleònica

No cal que busqueu un carrer o una plaça «Bailèn» al nord de l'Albera, no en trobareu

Els organitzadors de la Festa Napoleònica que tindrà lloc els dies 12 i 13 de setembre a Girona, haurien de fer conèixer aquesta manifestació a Catalunya Nord. Com a nord-català, sóc persuadit que aquesta manera ludicofestiva de recordar la història, atrauria un públic interessat de l'altre costat de l'Albera. Pels gironins, la festa és plenament justificada perquè es tracta de la història de la ciutat; pels catalans del Nord, seria una manera interessant de descobrir l'altra cara de la història. Al Principat de Catalunya avui tothom té clar que Napoleó era el dolent de la pel·lícula (i a Girona encara més, per la crueltat del setge que van haver de patir durant les guerres napoleòniques). A Catalunya Nord en canvi –i al nord de l'Albera en general–, la història oficial, la francesa, sempre ens ha presentat Napoleó com un heroi de la història. No cal que busqueu un carrer o una plaça Bailèn al nord de l'Albera, no en trobareu. En només un centenar de quilòmetres de distància els referents canvien molt, en tots casos els referents que ens vol imposar la història oficial. Per això sóc persuadit que a molts nord-catalans els faria gràcia veure les recreacions històriques que es faran durant aquests dies a Girona; l'enfocament de la història que es veurà aquí no és el mateix al qual ens han acostumat allà dalt quan es tracta de parlar d'aquell general cors.

Tot això, evidentment, sense voluntat de despertar velles rancúnies que ja no tenen cap sentit avui; al contrari, l'interès precisament d'aquests tipus de commemoracions festives és que permeten superar i capgirar antics conflictes que només han servit per fer patir inútilment les poblacions.

Per cert, si la història hagués funcionat a Napoleó, avui Girona seria al Departament del Ter i probablement Girona i Perpinyà tindrien el mateix prefecte francès. El 1812, Catalunya va ser annexionada en el Primer Imperi Francès de Napoleó Bonaparte i es van crear quatre nous departaments francesos: Departament de les Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre i Departament del Ter. Els gironins ho heu superat, però a Catalunya Nord no vam tenir tanta sort, i per això avui oficialment encara sem al Departament dels Pirineus Orientals. La història ha passat, però val la pena recordar que la suposada «frontera natural» que alguns s'entesten a veure al Pirineu, Napoleó la va situar a l'Ebre. Un argument més per desmuntar aquest invent de les fronteres naturals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.