L'Estatut, ostres!

Tothom, els analistes polítics, els pseudoanalistes i els que es fiquen allí on no els demanen diuen la seva a propòsit d'una encara desconeguda sentència del Tribunal Constitucional sobre el vigent Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per a alguns, l'Estatut és inconstitucional de dalt a baix, i per a alguns altres, és perfectament legal, legítim i ajustat a dret. Els que defensen aquesta segona posició es divideixen entre els que volen que hi hagi manifestacions prèvies a la sentència, comptant que serà desfavorable, i els que diuen que cal esperar que el TC s'hagi retratat per sortir al carrer a protestar. Aquests, com els altres, també estan segurs que la sentència serà adversa. La premsa madrilenya, majoritàriament de dretes, es manifesta a través dels seus columnistes, que, sense que els calgui sortir al carrer, pressionen el Tribunal Constitucional amb les seves dogmàtiques gasetilles. Però d'aquesta modalitat d'influència, subtil i qui sap si més eficaç que una multitudinària processó de catalans emprenyats, gairebé no se'n parla. Així, es dóna la paradoxa que els mateixos rotatius que miren de dirigir els vots dels magistrats del TC, publiquen articles en què es defensa la independència d'aitals jutges i es blasmen els polítics que ens proposen sortir al carrer abans i després que s'hagi fet pública la sentència en qüestió. El que sí és evident és que l'Estatut, per més que hagués estat aprovat al Congrés dels Diputats i sancionat pels catalans en referèndum, els provoca una forta coïssor. N'hi ha que el troben anticonstitucional perquè hi apareix la paraula «nació», ni que sigui de manera simbòlica; n'hi ha que el troben anticonstitucional perquè consagra, ui, quina por!, el principi de bilateralitat, i n'hi ha que el troben anticonstitucional només per trobar-li alguna cosa. Ahir, Jorge de Esteban, catedràtic de dret constitucional i president del consell editorial d'El Mundo, sentenciava: «Ningú que sigui demòcrata discuteix la supremacia de la Constitució sobre totes les lleis, encara que siguin catalanes.»