La consulta? Cap problema!

Advertiment d'entrada: al cronista li ve costa amunt redactar en castellà. Ho havia fet als anys quaranta a primària i ben poc en els estudis posteriors. Com que el text que segueix a continuació quedaria bé en aquest idioma, prega als lectors que, mentalment, el tradueixin. Europa i més admiren la qualitat poliglota de la majoria dels catalans. Som un poble de caràcter, culte i polifacètic. No cal reivindicar-ho ni ratificar-ho, salta a la vista.

—Mamà, mamà! El papà acaba de dir en la reunió del jardí que li és igual tot el que pugui passar amb posterioritat, repressiu o no: ell votarà sí i sí. Ha afegit que a la parenta la collarà perquè també ho faci. No em xivatis, mamà! L'han aplaudit!— El pare és gironí i la mare de Zamora. Funcionària estatal, parla prou bé el català.

El govern ha donat el primer senyal de tocat, amb el comunicat en què diu que treballa en una consulta alternativa a la suspesa pel Tribunal Constitucional. El recurs en contra de la suspensió no el tindran en compte perquè s'ha presentat redactat en català, sense una còpia auxiliar traduïda. Mira que ho saben! Jo crec que, posats sobre la taula tots els aspectes legals, paralegals i més o menys inventats, a la vista de la tibantor que ho rodeja tot, del caire que han agafat les relacions, de les amenaces més o menys educades fins ara, però que degeneraran ràpidament els propers dies i, per damunt de tot, de la lluita infrahumana que sosté el president Mas, no pas sol, però deixant a part les manifestacions multitudinàries públiques i poca cosa més, els que lluiten al seu costat donant la cara i el que sigui es poden comptar amb els dits d'una ma —de les dues, sent generosos—, no pot durar gaire més: la naturalesa humana té unes limitacions i ell resta fora de límit fa setmanes. Si li queda un roc a la faixa, és el moment de jugar-lo. Si miraculosament prospera, endavant peti qui peti; però si resulta també un mur d'acer i els amics que diuen acompanyar-lo, volen lluitar amb un sabre de fusta, el més prudent seria fer-se enrere i negociar pressupostos, inversions a Catalunya, crèdits i pressió fiscal a la baixa, tot de coses odioses però pràctiques. Ningú, vull dir cap català ben nascut, podrà menystenir el treball intens, difícil, enorme i sovint ratllant el desesper, del president i el seu equip de fidels.

Si bé no s'haurà aconseguit, s'haurà deixat davant del món, la constatació del sentiment d'un poble històric, valent, sovint atropellat, alguna vegada incomprès i sempre envejat, i de la voluntat de fer història independentment, socialment, econòmicament, culturalment, en una Europa amiga que no pot negar-li els seus antiquíssims antecedents històrics i culturals, el seus preuats idioma i costums i el reconegut afany de llibertat.

Al títol, he posat “Cap problema!” per no desanimar. Hi hauria d'haver posat, per ser realista: “Tots, tots els problemes, i més!” Costarà, però algun dia ens en sortirem!