Quin atractiu té ser espanyol?

Imaginem-nos que algú d'aquests que avui es manifestaran a Barcelona flamejant banderes i insígnies espanyoles, espero que constitucionals, i cridant per la sagrada unitat d'Espanya, tingués l'acudit de pensar un moment i veiés que el seu acte, més o menys majoritari, no serveix per res perquè ja posats en la situació que estem, només calen arguments i no emocions. I imaginem-nos, doncs, que ens volen donar arguments als que en volen marxar per fer-nos entendre que és millor junts. Quin atractiu té ser espanyol? Sincerament, penso que tindria molt difícil d'explicar-nos-ho, si vol ser creïble.

En pocs dies han passat tres fets, que curiosament fins i tot diria que no són pas els més importants, però han tingut la virtut de fer que, de cop, ens veiéssim les vergonyes, fins i tot aquelles més grosses i que alguns intentaven amagar. Castor és l'evidència clara del capitalisme emprat durant tot aquest temps i que s'ha anat repetint en multitud d'ocasions. Les targetes de crèdit black de Caixa Madrid i Bankia són l'evidència clara que la cleptomania dels poderosos és transversal. I l'incident de l'Ebola és l'evidència clara que el país és el país de les chapuzas (nyaps) fent bo l'advertència de Murfi: tot allò que pot sortir malament, surt malament. Si pels fets els hem de conèixer, ara ja els coneixem a tots i sabem que tots ells són els més eficients antisistema ja que amb les seves accions, l'estant enfonsant fins a límits irrecuperables. Al seu costat, Podem són uns aprenents.

És un fet demostrat científicament que l'endogàmia engendra regressió biològica, i aquest principi no només és aplicable a la reproducció, també és aplicable a la política i a l'empresa; per tant, no pot sorprendre a ningú que hàgim caigut tan baix. La llista dels beneficiats de les targetes ens serveix de mostra per clarificar aquest endogalar-se amb què s'ha convertit l'Estat espanyol amb aquest maridatge entre política i empresa. D'aquests 86 consellers que gaudien de targetes opaques, 28 són militants del PP i 15 del PSOE, és a dir, el 67% eren polítics i la resta, repartit entre UGT, CCOO i patronals empresarials. Però en la llista també hi podem trobar la cunyada del president de la Comunitat de Madrid, la dona de l'exsecretari del PP de Madrid, la filla d'Eduardo Zaplana, l'excunyat de Rodrigo Rato... Però tot aquest escàndol de les targetes només suposa 15,5 milions d'euros, una fotesa comparada amb els 22.000 milions d'euros en ajudes directes que ens ha costat a tots la seva mala gestió o, en algun cas, potser, gestió fraudulenta i dolosa.

Aquesta llista del deshonor inclou bona part del nucli dur de l'entramat de la marca España, i l'evidència que no hi ha voluntat de depuració la tenim amb el fet que molts d'aquests encara avui s'asseuen en consells d'administració de grans empreses. És un fet que també demostra la poca exigència ètica o la impossibilitat de regeneració, d'aquestes grans corporacions mantingudes a l'ombra del poder. I l'escarni més gran és que en aquesta llista negra hi ha inspectors fiscals en accidència i encara avui l'Agència Tributària no ha fet cap comunicat informant-nos de la seva expulsió del cos d'inspectors d'Hisenda. Això vol dir que potser un empresari honrat un dia tingui la visita d'alguns d'aquests per fer-li una inspecció. Entenen per què a l'Estat espanyol hi ha més d'un 20% d'economia submergida?

La decadència dels sistema és tan manifesta i l'autoprotecció dels seus interessos tan evident que el president de l'Organització d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat, Julio Ransés Pérez Boga, divendres passat en una ponència feta sobre la reforma fiscal 2015 a la Cambra de Comerç de Reus, en resposta a una pregunta sobre les inspeccions fiscals a Catalunya, reconeixia que on es fan menys inspeccions fiscals, atenent el nombre d'empreses registrades, és a Madrid.

I torno al principi, a l'interpel·lat manifestant d'avui; per a un català, quin atractiu té ser espanyol?