Keep calm
L'esquerra conservadora
En realitat són tan immobilistes com la dreta que diuen detestar
Torna l'esquerra ultramundana. Una pretesa esquerra que el temps i el sentit comú havien guardat al bagul de les relíquies inservibles. Torna una esquerra que es diu universal però que, conservadora fins a la medul·la com és, viu aferrada a les velles fronteres estatals. Són aquells que es proclamen ciutadans del món... passant per Madrid. Són aquells que odien qualsevol idea que no sigui la uniformitat que s'imposa del centre a la perifèria. Són els de sempre, els conservadors de sempre, els que exclamen que volen fer la revolució però que en realitat són tan immobilistes com la dreta que diuen detestar
La setmana passada, aquesta pretesa esquerra del segle XIX ha tret el cap amb un manifest contra la independència de Catalunya. Ni una paraula, però, sobre el dret democràtic de votar el futur del país. Entre els seus avaladors poca cosa més que velles glòries d'un passat que ja no tornarà. I entre les propostes que pretenen transmetre a una societat que ja no se'ls escolta les idees suades dels manuals de fa dècades. Amb ells torna el pitjor Solé Tura, el més doctrinarista, el del catalanisme com un invent burgès. Una pretesa esquerra que ridiculitza les classes populars d'aquest país i que les tracta com un ramat d'ovelles. Una esquerra que des del seu púlpit menysprea les mobilitzacions més importants de la història d'Europa i les raons que les han fet possibles.
Diuen Paco Frutos i els seus col·legues que només serà possible una Catalunya millor en el marc d'una Espanya unida. És una opinió –com bona part de les que es mostren al manifest– que els fa coincidir amb Rajoy i Rosa Díez. I també amb les elits financeres del nostre país, aquelles que sempre han prioritzat els negocis particulars per damunt de les necessitats i els anhels de la terra en què viuen. Els conservadors d'una i altra banda contra la revolució democràtica. Com sempre.
