Me'n feia creus veient les imatges per televisió. No me'n sabia avenir, que aquella senyora amb cara i jerseiet de monja obedient agafés una actitud com si la roda de premsa que presentava es tractés d'una reunió de pares nerviosos que calia tranquil·litzar una mica però sense donar-los gaires explicacions.

Em vaig quedar com l'adjectiu del títol quan vaig veure la ministra de Sanitat, Ana Mato, en la seva roda de premsa del dia 6 d'octubre, al fer-se públic que Teresa Romero estava contagiada del virus de l'Ebola. No sé si ho han vist però, si poden, no s'ho perdin; els asseguro que no té res desaprofitable.

Els ho resumeixo: com és habitual en aquests actes, comença amb la presentació, per part de la hieràtica senyora ministra, d'un discurs preparat sobre la delicada situació que comporta aquest contagi i la presentació dels seus companys de taula: dos directors generals (la de Salud Pública i el d'Atenció Primària) i diversos responsables sanitaris de La Paz i el Carlos III. Segueix amb les explicacions d'uns i altres i, quan tots han exposat el que han acordat explicar, s'inicia pròpiament la roda de
preguntes, i és la directora general la que dóna peu a fer-ho. Quan això passa, l'esfinx
i màxima responsable de la Sanitat de l'Estat fa muts i a la gàbia i sembla com si hagués desaparegut de l'escena. Increïble.
De veritat. Va fent gestos amb el cap i parlant fluixet per sota el nas, fent l'orni, per anar demanant a un i altra dels seus acompanyants que responguin, i així anar passant la pilota segons convingui. Un espectacle vergonyós i patètic que et fa sentir indefens davant la incompetència que demostren els més alts responsables de l'Estat. La senyora Mato es converteix en un gerro de flors lleig, pansit, fosc i malcarat, merament decoratiu, amb una actitud de desídia que, si no fos perquè evidencia la seva mediocritat, grisor i incapacitat de reacció, la faria superba per absent.

Quin descontrol, quina poca seriositat, quina deixadesa, quin cinisme i quin poc respecte cap a l'auditori i cap a la ciutadania en general. Segur que no servirà de res però, senyora Mato, faci'ns a tots plegats un favor: dimiteixi, si us plau, dimiteixi.