Confiança

La giragonsa que ha fet el 9-N ha deixat molta gent desconcertada. És normal. S'ha mogut l'escenari i els actors encara més. En qualsevol cas, hi haurà urnes, pregunta, col·legis oberts i votació. Això no és lícit menystenir-ho. Es pot criticar, naturalment, però només el 10 de novembre podrem parlar amb propietat del que ha passat aquestes darreres hores. Segons el que faça la gent, segons el nombre de votants, sabrem si la maniobra ha estat un èxit espectacular o moderat. I dic això perquè sincerament no crec que hi haja possibilitat que siga un fracàs.

Tot recau doncs, de nou, en nosaltres. I això és el que em dóna una certa confiança. Com tanta gent, estic decebut pel tacticisme i l'electoralisme –i vull felicitar de manera especial la CUP, perquè se'n van desmarcar completament i per l'enorme responsabilitat que va demostrar la nit de la trencadissa; explicant-ho tot va salvar el procés.

Deixem passar les hores, doncs. Tot això s'ha de pair. Alguns hauran de fer el dol i alguns altres hauran d'entendre on són. Però sobretot la gent, nosaltres, començarem a rebre informació sobre com anirem a votar el 9-N i començarem a fer-nos una idea de l'abast de la maniobra. Així podrem començar a valorar-la de manera sensata i objectiva.

El procés d'independència ha estat assumit des del primer minut per la societat civil. Això no ho hauríem d'oblidar. Jo crec que algunes crides irresponsables que s'han fet en el sentit que cal desbordar els partits estan fora de lloc. No podem avançar sense els partits i el Parlament. Però el fet que al final de tot l'èxit de la maniobra depenga de la decisió individual dels ciutadans, ho dic sincerament, és de totes les coses el que em fa estar més tranquil.