No servir de res
Bé. Sembla, doncs, que votarem el 9-N i sembla que n'hi ha uns quants que s'enfaden perquè diuen que no servirà de res. Ens ha passat molts altres cops, manyacs! I algunes vegades perquè hem votat gent com vosaltres o partits com els vostres. Entretant, a Espanya, Rajoy ha dit que no sap ben bé què s'ha anunciat que es faria el 9 de novembre a Catalunya. Aquest home no para de fer declaracions que tampoc no serveixen de res. A part, és clar, d'informar-nos que ell no sap res. Dilluns va dir que no sabia ben bé qui manava a Catalunya. Dimecres, que no sabia què s'havia anunciat que s'hi farà el 9-N. Potser abans que llegeixin aquest text, ens haurà dit unes quantes coses més que no sap. Això, és clar, suposant que faci declaracions o que admeti preguntes. Ho va dir Goethe fa temps, tal com m'ho recorda un amic: “El que sap fer una cosa, la fa. El que no la sap fer, l'ensenya.” Rajoy se supera i ens ensenya com s'ha de governar. Sense saber res, sense dir res, sense decidir res i sense deixar tampoc que decideixin els altres. El imperio de la ley. I entremig, calla. Potser és per això que el dia que va triar el gabinet va decantar-se per posar a Sanitat una persona que sap tan poc de medicina com l'Ana Mato. El primer cop que van manar i el primer cop també que van voler fer-nos creure que alguna cosa canviava, els del PSOE van posar de ministre de l'exèrcit un home que no havia fet el servei militar com Narcís Serra. Després els socialistes catalans el van col·locar a Caixa Catalunya potser perquè es van pensar que per saber economia n'hi ha prou amb tenir un títol. Més cap aquí, tampoc no ho van millorar. Pasqual Maragall va posar a Cultura Caterina Mieras. I el Tripartit, a Interior, Joan Saura. I a Ensenyament, Ernest Maragall, que tenia una trajectòria com a ensenyant tan dilatada com els coneixements de Saura sobre els Mossos d'Esquadra. Que de què serveix el ministeri de l'exèrcit, Pedro Sánchez? Per posar-hi exsecretaris que no saben gaire res un cop es retiren. Penso en l'enquesta que aquest diari va publicar dimecres passat. Unes seixanta personalitats opinaven sobre la proposta del 9-N del president Mas d'articular una candidatura unitària. La majoria van dir que sí. Alguns, que no. Però ¿els que opinaven sense deixar clar si hi estaven a favor o no, ja eren conscients que el que els proposaven no era la seva opinió sobre el procés, sinó sobre una proposta? Que de què serveix participar en aquesta costellada del 9-N? Serveix per fer un pas més perquè els de sempre no esquilin també com sempre catalans, xais i ovelles.
