La caverna amenaça
Hi ha dies en què els col·laboradors sotmesos a una cadència quinzenal no tenen clar quin és el tema d'actualitat que convé tractar. Ara mateix, per exemple, la meva tendència seria replicar al cap de la Falange que, en un acte públic celebrat el Dia de la Hispanitat, amenaçava el president de la Generalitat d'enviar-lo davant d'un escamot d'afusellament com el que va assassinar el president màrtir Companys. Convé subratllar que la seva captura va ser perpetrada pels nazis a la França ocupada per les mateixes tropes hitlerianes que aquí a Barcelona van dur a terme amb la Legió Còndor la suprema covardia del bombardeig contra la població civil indefensa. En realitat els exèrcits espanyols ja havien demostrat abans unes inclinacions d'excessiva crueltat. Recordin que els camps de concentració els va inventar el general Weyler a la Guerra de Cuba. Doncs, bé, també l'exportaveu del govern Aznar que es va fer famós per l'accident de trànsit que va tenir a Madrid, vés a saber si sota la influència de l'alcohol o d'alguna altra substància, i pel fet sorprenent que ja torna a tenir carnet, també s'ha despenjat amb unes intolerables i delictives declaracions.
No sÉ si en les infraccions d'Esperanza Aguirre, l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, i del fill del ministre Gallardón es van fer servir els mateixos estratagemes o si el propòsit era evitar el test d'alcoholèmia a base de fugir. En tot cas i, com deia aquell, “valgui la repugnància” (més que no pas la redundància), aquest sinistre personatge també ha tingut l'ocurrència de treure dels seus enverinats budells la noció del magnicidi per afusellament del president amb la mala llet de dir-ho en la data de l'aniversari del crim de Montjuïc. Atès que aquest desaprensiu i boques ja té antecedents de condemna per unes expressions qualificant de nazi un demòcrata (ell que es manté fidel als principis feixistes), caldrà esperar a veure si la justícia espanyola, que viu apartada de la divisió dels poders que va establir Montesquiu (aquí R.I.P., d'ençà que Alfonso Guerra li va fer el certificat de defunció), serà capaç de condemnar aquest partidari del diàleg dels punys i les pistoles.
Això és el que portava al pap i no he pogut contenir-me. Els demano disculpes, perquè, normalment, els hauria parlat del sorpasso de la Xina (16%) de la riquesa mundial als EUA (14%). O bé de les conseqüències de la baixada mundial del preu del petroli a causa del fracking nord-americà que ha col·locat els EUA en la posició de més exportadors d'or negre que l'Aràbia Saudita i que ha creat problemes seriosos a l'economia de Rússia. També és remarcable que quan els qui com jo, producte del rayonnement culturel de la France (Liceu Francès), havíem deixat de trobar una font d'inspiració en la francofonia i vèiem que la grandeur de la France es convertia en decadència fins i tot econòmica, de sobte, ens trobéssim amb el professor Picketty presentant a Barcelona el seu llibre d'economia (el més venut de tota la història) amb 900 pàgines dedicades a la desigualtat. I també, amb el premi Nobel d'Economia concedit a Jean Tirole com a autor de la primera teoria coherent de l'organització industrial de la competència i de la regulació dels oligopolis. Segurament, també hauria pogut referir-me a l'escàndol de les targetes opaques de Caja Madrid Bankia. Per cert, el pare i el germà de Rato, tot i ser absolutament franquistes, van ingressar a la presó durant la dictadura per les irregularitats del Banco de Siero que la família tenia a Astúries. O, finalment, podria haver-me estranyat que el nou líder del PSOE, Pedro Sánchez, tingués, en plena joventut, accions de Red Eléctrica i de Repsol i no les posés en mans d'un gestor “a cegues” o, com es deia abans, en “un asterisc” de suspensió com a membres de societats empresarials, mentre ocupaven un càrrec públic. Potser ja ens vagarà de fer-ho, però, avui, tocava esbravar-se. Perdonin el mal humor.
