Votar dues vegades

N'esperàvem més del 9-N, però farem un esforç per entendre les raons del president i votarem, sense cap dubte. Votarem tots perquè un independentista no desaprofita mai cap oportunitat d'expressar la seva voluntat política. Votarem com un exercici més de gimnàstica autodeterminista, com una altra “festa de la democràcia” en el sentit literal, per dir-ho en paraules del company de diari i de tertúlies Manuel Cuyàs. La mobilització massiva tornarà a mantenir viu el procés, sí. Però tots sabem que aquest no era el tracte.

El tracte era que la societat civil ja havia fet els deures (manifestacions, consultes, cadenes, ve baixes...) i que ara tocava al govern convocar-nos a votar alguna cosa que deixés un mandat democràtic clar. Si aquest nou 9-N no pot deixar aquest mandat com el mateix president va reconèixer, cal que se'ns convoqui a unes eleccions de caràcter plebiscitari com més aviat millor per poder votar si volem tenir un Estat propi.

De la mateixa manera que els països que celebren eleccions en dues voltes quan voten a la primera ja tenen la data de la segona, nosaltres també necessitem tenir data de les eleccions que ens han de permetre votar la independència de manera vinculant. I com més aviat sapiguem la data de les eleccions, més aviat podrem deixar de parlar del “com” i centrar-nos en el “què”, i començar una campanya per debatre idees i propostes perquè, aquesta vegada sí, també es presentaran els del no.

Aquest migdia la plaça Catalunya s'omplirà d'esperança groga. I no crec que m'equivoqui si dic que serà un clam per demanar al govern i als partits concreció i claredat. Concreció és tenir una data per votar. Claredat és un programa electoral en què, sense teranyines semàntiques, els partits es comprometin a declarar la independència un cop constituït el Parlament. Volem votar, sí, però volem votar dues vegades i sabent exactament què votem.