Passat?

Vaig veure el magnífic documental de TV3 El Madrid real, una crònica negra dels favoritismes que rebia aquest equip de futbol del franquisme. Tothom ho sabia, i ningú no dubtava que rere cada copa hi havia el Caudillo, que feia trampes fins i tot amb les matrícules dels cotxes, per tal que n'hi hagués més de matriculats a Madrid que no a Barcelona. Tant és així que el gran Pere Calders va escriure a Canigó un article en què deia: primer, organitzem un festival amb “coros y danzas”, i li atorguem al Real Madrid el triomf de la lliga i el de la copa; un cop fet això, que comenci la lliga i juguem entre iguals.

Tot i que són fets d'una dictadura, el reportatge em va recordar alguns fets presents, com ara les maniobres del govern espanyol i dels seus tribunals d'escolanets per evitar que Catalunya sigui lliure. La indecent manipulació de la paraula democràcia o l'indigne ús de la Constitució espanyola (plena de nyaps, altrament) que va ser, en la transició, l'eina que ens faria passar de dictadura a democràcia sense ruptura, és a dir sense trencadissa, quedant impunes tots els criminals col·laboradors de Franco. Doncs aquesta eina, la dreta espanyola, que no la va votar o hi va votar en contra, l'ha feta servir per posar fre a la llibertat d'expressió. És la mateixa mentalitat que la de convidar els àrbitres a dinar i fer-los un regal.

Em pregunto què hi deien la UEFA i la FIFA, que, malgrat l'autarquia i l'aïllacionisme de la dictadura, continuaven essent el control del futbol europeu i mundial. O, si més no, què hi deien els periodistes europeus. Vivíem a les fosques. I tanmateix, a les fosques, vam crear partits polítics que s'agrupaven en l'Assemblea de Catalunya; vam fer classes secretes de català; vam fer teatre en llocs amagats; vam cantar cançons vibrants; vam escriure articles que es poguessin llegir entre línies. Ho vam fer en una dictadura i ara podríem tornar a ser, la societat civil, el motor de la llibertat. Que així sia.