El Bell Matí, 50 anys fent poble i fent país

Aquest diumenge, mentre caminava per la ruta dels molins del Ridaura, que des de fa 16 anys organitza el Grup Excursionista Bell Matí de Llagostera, pensava que en aquest país hi ha entitats que des de la modèstia i el voluntariat han fet una feina enorme, sovint massa poc reconeguda. A més, durant un bon grapat d'anys del franquisme van ser de les poques llums que il·luminaven la foscor cívica i cultural d'aquells temps massa grisos. Al meu poble, vam tenir la sort que el mes d'octubre del 1965 un grup de nois i noies que s'havien trobat gràcies al teatre van decidir fer la primera sortida amb tendes a Sant Grau. L'escàndol va ser considerable (nois i noies dormint junts sense estar casats!), però es va plantar una llavor que encara perdura. El grup ha viscut diferents etapes al llarg de la seva història, que precisament ara està escrivint la periodista Sílvia Comas, però per Llagostera va ser la sal i el pebre dels anys seixanta i setanta organitzant els primers focs de camp, els primers recitals (fins i tot hi havia actuat l'avui famosíssim escriptor Jaume Cabré), les divertides vetllades teatrals, les primeres xerrades compromeses, els primers cursets de català, els concursos de fotografia, les conferències de les terceres vies, l'elaboració i redacció dels programes de festa major, l'organització d'activitats per a la mainada com el concurs de dibuix infantil ràpid que el 2015 celebrarà el 45è aniversari, la recuperació de l'aplec de Panedes, l'organització d'excursions de muntanya i, des de fa uns anys, les caminades pels voltants del poble, de dia i a la llum de la luna, i l'ànim insubornable de gent com Joan Sàbat, Joaquim Castelló l'Esquilet o Narcís Amat, que hi han dedicat gairebé tots aquests anys i que tampoc han tingut mai un no per a altres activitats que s'organitzaven al poble, fins al punt que a l'Ajuntament, quan s'havia de fer alguna cosa, ja deien: “Això ja ho faran aquests nois del Bell Matí.” El cert és que el grup nascut excursionista, com en tants altres pobles, a Llagostera ha estat durant molt temps un motor i un dinamitzador de la vida sociocultural, sense més pretensió que fer poble i fer país, perquè és amb actituds com aquestes que es pot aspirar a establir les bases per a una terra sòlida i independent.