El groc, color de reivindicació i malastrugança

ompro el pa a la fleca i trec la bossa que sempre tinc a mà per evitar que me l'hagin de posar en una bossa de plàstic. És la meva petita contribució per reduir la contaminació ambiental que causa el plàstic, molt nociu, diuen, per al medi ambient. Surto, cofoia del meu gest amb el planeta, i veig el roure de davant del meu bar de capçalera amb tota la soca, de dalt a baix, embolicada, ben ajustada, amb plàstic groc. “Per què han plastificat el roure?”, em pregunta un jubilat. Amb mitja dosi d'ironia i mitja de nostàlgia, em ve al cap aquell tema de Los Mismos, que cantaven allò de “Si aún piensas en mí pon una cinta amarilla alrededor del viejo roble aquel”. Descarto del tot que ningú (com el protagonista de la cançó) hagi tingut l'acudit de posar una cinta per simbolitzar que encara pensa en mi o en el jubilat intrigat. El roure encintat és evidentment un dels elements escollits per a la campanya Un país groc, que fa uns dies ja m'havia provocat un ensurt per confusió. Vaig veure una llarga cinta de plàstic que, enganxada entre arbres i fanals, acordonava un espai enjardinat. Talment com els acordonaments que fa la policia quan inspecciona l'escena d'un crim. Quan la vista em va permetre distingir que les cintes no eren blaves sinó grogues, vaig suposar que no hi havia cap cadàver. Era una remesa més de plàstic groc pel país nou. Ja sé que la campanya proclama encintar elements sense danyar-los, però ara que ja ens havíem mentalitzat que ajudàvem a fer un país verd sota un cel blau estalviant una bossa de plàstic de la compra, ens claven quilòmetres de plàstic que per molt simbòlic deu ser igual de contaminant per al futur nou país que ara es veu que ha de ser groc. I no s'ha fet cap consulta sobre el color de la campanya (jo hauria votat el violeta). Tot va de groc. Un color que en les tradicions ancestrals no simbolitza res de bo. Ho vaig aprendre el dia que vaig arribar cofoia a casa amb un ram de flors silvestres grogues i van anar llençades en un segon. La meva mare ho té clar: les flors grogues a dins de casa porten mala sort. Doncs fora! Els actors també repudien el groc per malastruc. I en el món del periodisme ser groc no pot tenir més mala reputació. Plàstic i groc, doncs, una combinació que evoca uns auguris més aviat negres.

C