Marques

La reputació de determinats noms o conceptes evoluciona, sovint, de manera curiosa. “Què hi ha en una paraula?”, es preguntava l'enamorat Romeo. Ara es parla molt del concepte “marca” i els estats fan campanyes publicitàries per aconseguir que el nom d'un determinat país s'associï a coses positives. Agafem la paraula Spain. Era la de Carmen de Bizet, l'Espanya de gitanes i toreros, de passions i crueltat. De cop, però, amb la guerra civil i la resistència de la república aquest nom irradiava il·lusions i esperances en els caps i els cors de milions d'antifeixistes d'arreu del món. Per això, milers de joves van voler travessar la frontera i ritualitzar el seu compromís a la geografia mítica del moment: Spain. I malgrat la derrota militar del que representava aquella evocació, l'exili republicà va generar una altra marca de prestigi internacional que van reivindicar amb passió i arguments durant dècades gent com el Nobel Albert Camus i tantes altres personalitats intel·lectuals del moment. Fill d'una menorquina, Camus estava fascinat per la cultura espanyola. Per a ell la marca Espanya (país que no va voler visitar amb Franco al poder) era la d'un poble únic on la gent sabia conjugar amb naturalitat “l'amor a la vida i la desesperació de la vida”. George Orwell, combatent a la guerra civil, va fer per la marca Catalonia el que no hauria aconseguit cap campanya publicitària. Titulant Homage to Catalonia un llibre conegut arreu del món, va impregnar aquest nom de ressons idealistes i de crues realitats polítiques que han poblat la imaginació d'innumerables viatgers a Catalunya. La propaganda institucional del franquisme va crear una imatge memorable: Spain is different. És la marca del turisme de masses i del ministre Fraga, una idea molt gallega: ni així ni aixà, diferent. I tots contents. I ara, què deu passar? Spain? Catalonia? La renovada tensió entre aquests dos conceptes les tenyirà d'ecos nous en la curiosa, imprevisible, història de les paraules?