Per què fumen els joves?

Els joves fumen avui per la mateixa raó que fa cinquanta i cent anys, per fer-se el gran; per ingressar a la colla dels que fumen, que són majoria entre el jovent; per autoafirmar-se; per traspassar amb el ritual d'iniciació del tabac la ratlla que separa la infantesa del món dels adults –o de la primera adolescència, a la segona, que avui no s'acaba fins passada la trentena–; per desafiar les normes i rebel·lar-se contra les admonicions de no fumar; per demostrar als altres i a ells mateixos que tenen personalitat, que no són fleumes, que si s'ha de fumar i beure, ho poden fer com el que més…

A diferència de fa cinquanta o cent anys, la informació sobre els efectes nocius del tabac és avui aclaparadora. I les lleis limiten enormement la socialització del tabac: han quasi desaparegut aquelles atmosferes carregadíssimes de fum que feien plorar els ulls i picaven a la gola, aquells núvols pudents que omplien els llocs de treball, els bars, les reunions socials i els espectacles públics, fins i tot a l'aire lliure. Tot i així, els joves comencen a fumar en edats cada vegada més precoces. Per què?

No tinc la resposta a una pregunta de més calat d'allò que sembla a primer cop d'ull. Que a pesar de tot els joves continuïn fumant il·lustra la complicació enorme d'educar els més joves des de la responsabilitat. Ja pots informar i dir-los que vigilin, que fan el contrari per sistema, diuen pares, mestres i educadors. Perquè és l'edat més difícil i als adults els costa trobar un equilibri entre el control i la llibertat, entre la informació i el sermó, entre l'amenaça i el mirar cap a una altra banda. Perquè qui diu tabac, diu alcohol, droga, pràctiques sexuals de risc o exposicions imprudents a les xarxes. Qualsevol persona que convisqui amb adolescents i preadolescents sap que són qüestions cada vegada més complexes que van més enllà del fumar o no fumar.