Aprendre de lletra

Davant les situacions crítiques i extremes és quan surten les idees brillants, les que ens fan avançar i, amb nosaltres, la humanitat. Ben segur que de l'actual situació de desànim generalitzat en traurem aspectes positius. El primer de tots, i molt important, és que s'ha rebentat la panacea on ens estàvem instal·lant, aquesta pàtria impossible de nou-rics que ens portava directament a la misèria, al principi de la fi. Trepitgem, doncs, novament amb els peus ben ferms a terra i mirem endavant, recordant l'essència de tot plegat: hem de recordar sempre els nostres orígens per servar la identitat. No serem mai més rics, però si serem un xic més lliures. No viurem esclavitzats al superluxe, ni als miratges de l'última modernitat. Som nosaltres i les nostres circumstàncies i prou feina tenim per guiar-les cap a bon port. Un informe fet públic ahir de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) constata que la crisi i la manca d'ofertes laborals incentiva els joves a continuar estudiant i fa que la població amb estudis a l'Estat espanyol cada vegada estigui més a prop de la mitjana europea. Cultura, educació, informació, són els pals de paller de qualsevol iniciativa que es vulgui emprendre per millorar la qualitat de vida de la societat i per fressar els camins que ens guiaran cap a un futur millor. Ja hi ha el 51% de la població, entre els 25 i els 64 anys, amb una titulació superior o postobligatòria, i això vol dir que cada vegada hi haurà menys gent a la qual es pugui aixecar fàcilment la camisa, perquè els que ja estem a l'equador de la vida teníem uns avis pràcticament analfabets i uns pares que just havien après de lletra. Nosaltres ens hem defensat i els nostres fills tenen (tindran) ordinadors personals a les aules, en un canvi radical del món de l'aprenentatge. Segur que serà per millorar, però pel camí hi ha el perill que perdem el llegir i l'escriure.