Prou?

Qui ho havia de dir que el debat independentista acabaria aportant moments d'alegria i distensió al govern del PP, assetjat per una insuportable cascada de casos de corrupció. L'anunci que el govern espanyol ha decidit encetar el procés per impugnar el nou 9-N es va convertir dilluns al vespre en una mena de descompressor per a un PP que acabava de descobrir que el magraner en llatí es diu Punica granatu. Igualment aquest tema va oferir ahir al Senat al president Rajoy l'ocasió d'aixecar de nou la mirada després d'haver abaixat el cap per demanar perdó als ciutadans per un nivell de corrupció ja gairebé impossible de pair fins i tot per als estómacs més resistents.

Enmig de la tempesta perfecta, qualsevol ocasió per respirar serà benvinguda. I Rajoy fins i tot es va permetre desafiar Montilla –“té vostè alguna idea?”– quan aquest li demanava que actués davant el problema català. El president espanyol es va agafar al debat independentista com un passatger del Titanic que intenta mantenir el cap fora de les aigües glaçades que amenacen de paralitzar-lo. Ningú pot dubtar que li resulta molt més gratificant salvar la unitat de la pàtria, agombolat pels aplaudiments dels seus senadors, que haver de demanar perdó per tanta porqueria acumulada.

I el 10 de novembre, què?, es pregunten cada cop més veus a Madrid, com ahir ho va fer Montilla i abans-d'ahir el president del Congrés, Jesús Posada. Doncs, la veritat és que ara mateix per al govern del PP superar cada matí les portades dels diaris és una feina tan feixuga que pensar què passarà d'aquí a onze dies deu ser gairebé tan surrealista com imaginar el guió de REC que està a punt d'estrenar-se.

Conclusió: per més convençut que es manifesti el conseller Homs en el sentit que el dia 9 hi haurà urnes, el govern català ja pot anar pensant què farà si se suspèn la consulta, perquè Rajoy i la vicepresidenta aniran a totes. Haurà arribat, doncs, el moment de dir prou?