La columna
Els sants menuts
Cada un de nosaltres hi veu els pares, alguna tia pietosa sense encarcaraments, o algun home de fàbrica
Sense ni adonar-me'n, m'he trobat a Queralt en una d'aquelles nits lluminoses. Des d'allà es veu més de mig món amb les amplades de la menudesa, un món sense fites perquè a cada bon dia de temps hi trobes una marca més. Però, potser quan no el veus ben bé i es deixa endevinar per la fosca i les llumetes dels pobles de terra que semblen constel·lacions caigudes, hi endevines una vida d'escó i fogons, tot submergit en l'estranya pau que, malgrat el big bang i els savis, té l'univers. I vet ací l'univers menut que es deixa endevinar. A la nit calmada, recordava gent i fetes. La Florentina amb l'home que se li acabava de morir i no va voler deixar aquest món perquè era un goig veure créixer les cols a l'hort. Les Setrilles, pujant a peu des de Berga engegant el rosari a tot crit encara que jo estigués dient missa. L'anarquista que no creia en Déu, però creia en els homes i em va ensenyar l'error de compte de Proudhon. El paleta que entrant en un convent de monges de clausura les va engegar com si fos a ca la madam: “Niñas, al salón, que viene el marinero.” El senyor Pepito que es llegia els clàssics grecs i romans a la comuna, talment tinc entès que ho feia un lord. I vaig recordar aquell pobre rector que ja no tocava ni quarts ni hores, però els del seu poble no van permetre mai que el bisbe els el tragués, havia de morir entre els seus, però abans va arribar un Divendres Sant quan al poble no hi feien cap cerimònia més que un Sant Crist de mida natural estirat a terra sense més litúrgia. Veient-lo així, el rector va dir-los: “No veieu que està ben mort, jo ja no hi puc fer res, diguem un parenostre per la seva ànima.” I es van acabar les celebracions. A més clots foscos, deixant de pensar en rectors i rectorets vaig imaginar-me tants i tants carallots fent-se la punyeta i algun pobric o alguna pobrica que just de morts entrarien al cel com a casa seva. Tots Sants és la festa dels sants menuts. Cada un de nosaltres hi veu els pares, alguna tia pietosa sense encarcaraments, algun home de fàbrica o algun pixatinters. Sants menuts, pregueu per nosaltres.
