La columna
La vergonyosa desinhibida
les diuen a distància amb
una conversa sincopada
a cops de ‘whatsapp'
La noia vergonyosa està al mig de la plataforma de l'autobús, que va ple de gom a gom. És una noia multimèdia, fa anar el mòbil amb gran perícia mentre escolta música amb uns auriculars de grans dimensions. El mòbil també és de mida XXL i això permet que faci anar el WhatsApp amb unes lletres de cos 16 ben bé. Jo, que estic a un metre de distància, llegeixo perfectament els missatges gairebé sense voler. Fins que ella escriu: “Si hem d'anar a viure junts aviat...” Llavors la cosa es posa interessant, perquè l'altra veu del xat és un noi que de sobte salta d'alegria: “Viure junts i dormir junts. Oh, que bé! Quina il·lusió! Per què no m'ho vas dir ahir, això? Em vas fer la guitza tota la nit.” En espanyol: “Te pasaste toda la noche chinchándome.”
La resposta d'ella és impagable: “És que sóc molt vergonyosa.” Tant, que mig autobús està pendent d'una declaració d'amor en línia i en directe. Perquè ell diu: “Així què, vols ser la meva parenta?” Resposta: “Vols que ho sigui?” “Jo sí.” “És una mica aviat, però serà allò que hagi de ser.” “Jo t'he considerat la meva nòvia des del primer moment.” “Ja, ja, ja.” Ella intercala molts ja-ja-ja i je-je-je. En català és ha-ha-ha i he-he-he, ningú ho escriu així, però no és una qüestió de correcció; l'efecte és el mateix, el d'un riure enllaunat, ortopèdic.
Jo prenc partit pel noi. Perquè no intercala cap ja-ja-ja ni je-je-je i perquè escriu amb totes les lletres. La noia vergonyosa, en canvi, tecleja a una velocitat de llampec amb una ortografia esquelètica, reduïda a abreviatures i lletres soltes. Però li agraeixo que m'hagi permès posar-me al dia. Ara ja sé que les parelles formals, preformals o paraformals es veuen per ballar, per xerrar, per discutir o per rebregar els llençols, però les coses importants se les diuen a distància amb una conversa sincopada a cops de whatsapp mentre escolten música pels auriculars.
