Empresaris sense cultura

Quina relació hi ha entre la gestió d'una empresa i la cultura? En principi, cap. Desconec si les escoles de negocis recomanen als seus alumnes un interès per les activitats culturals. Personalment, crec que el que diferencia un robot d'una persona és en bona part la cultura. I que un empresari, una mestressa de casa, un agent dels Mosso d'Esquadra, un metge o un guàrdia forestal no faran bé la seva feina si no tenen cultura. És clar que aquesta requereix sensibilitat i que només és compatible amb un mínim nivell econòmic. Però recordo que joves estudiants, a Guinea Equatorial, feien els deures i llegien els llibres de text a sota d'un fanal de l'enllumenat públic, perquè a casa seva no tenien electricitat.

Torno al tema. Hi ha una pila d'empresaris sense cultura, o amb una cultura molt per sota de la que requeriria un càrrec de responsabilitat. Ho dic perquè tinc ulls. La cultura –uns coneixements i una visió cultural de la vida– és el que els pot donar el marc necessari perquè l'empresa no sigui simplement una suma de capital i treball, sinó una activitat social.

Hi ha empresaris que només llegeixen els balanços i els comptes de resultats. N'hi ha que van al Liceu per trobar gent i s'adormen a la butaca, i es desvetllen quan surt el drac a l'escena, si és una òpera de Wagner i l'entrada de la bèstia és anunciada amb timbals. Alguns s'escarxofen davant del televisor al vespre i no fan distinció entre els anuncis i una sèrie americana. La mare els va portar a veure els Pastorets, però no han tornat al teatre des d'aleshores. No han visitat mai el Museu d'Art de Catalunya. Viatgen força, però en treuen poc profit cultural: van anar al Brasil i els homes recorden les noies d'Ipanema o el disgust que van tenir a Nova York quan van trobar un article d'un competidor en una botiga de Broadway. Exagero una mica, però no gaire.

En el cas dels empresaris catalans, el dèficit de cultura és més greu, perquè resulta difícil de separar el sentiment de país, la catalanitat, sense un coneixement de la cultura catalana. Un empresari sense cultura a Catalunya és com el que viu en un pis de l'Eixample barceloní i no ha anat mai al menjador o a la sala d'estar. I si l'empresari sense cultura està en una empresa cultural, aleshores ja podem plegar.

Una empresa cultural no es dirigeix com una empresa d'arts gràfiques o de construcció d'obra pública. Un exemple és el que fa compatibles productes que no ho són, com seria el cas d'un diari anticatalà de Madrid i una editorial catalana.

Recordo un bon amic, l'editor Joan Grijalvo, que va fer diners a Mèxic publicant novel·les americanes lleugerament eròtiques que li permetien editar textos de Marx, Engels i Gramsci. De cultura, en tenia molta. Quan vaig ser president de l'Ateneu Barcelonès vaig fer una campanya per atreure empresaris, que havien estat fonamentals en altres moments en aquella casa. Allà és possible trobar cultura diversificada, catalana i no sectària.