Model Alguer

Des de l'Alguer, la més oriental de les comunitats de llengua i cultura catalanes, ens arriben mostres de com fer front a la regressió del nostre idioma en l'ús social. Aquell topant de l'illa de Sardenya el repoblaren catalans quan el 1354 fou conquerit per Pere III de Catalunya i Aragó. Les successives generacions de descendents d'aquells pobladors arribats del Principat han mantingut una variant del català rica en matisos i en vocabulari, com reflecteix la poesia de Rafael Sari, la divulgació científica de Rafael Caria o l'obra de Rafael Catardi. En el Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906 el lingüista alguerès Joan Palomba va parlar de “la salut que l'aire de ponent porta damunt les ones cada matí”. Fins a finals del segle XIX la Catalunya continental ignorava aquell indret insular que conservava la seva parla. Només uns pocs erudits (Milà i Fontanals, Marià Aguiló, Eduard Toda) donaven notícia d'aquella realitat que era vista com exòtica de Barcelona estant. El 1922 l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) hi envià una missió. Amb la revifada cultural catalanista dels 60 del nostre segle sovintejaren viatges i contactes entre els dos territoris. La llengua catalana de l'Alguer està tutelada per la legislació sarda des del 1997 i per una llei italiana del 1999. Els algueresos catalanoparlants més actius constaten, però, que no n'hi ha prou amb les disposicions legals. El currículum escolar reglat garanteix l'ensenyament del català. De poc serveix la formació si els minyons no poden aplicar a casa o jugant allò que aprenen a l'escola gràcies a iniciatives de renovació pedagògica que explica Giuliana Portas en un llibre editat amb el suport de la Càtedra Unesco de l'IEC. Les mateixes autoritats de la Regió Autònoma de Sardenya han endegat la campanya Parla català en família. Allí, com aquí, hi ha molts nois i noies que s'obliden del català en sortir de l'aula. Als catalans continentals ens cal atendre a l'experiència algueresa de cara a un nou horitzó nacional en què no tindrem excuses per descurar la promoció de la llengua pròpia.