Itinerari de Castelló segons Fages de Climent

Amb l'ajut del consistori, la Càtedra de Patrimoni Literari Anglada-Fages de Climent acaba de treure un breviari de l'obra de Fages de Climent sobre Castelló d'Empúries. És el número 10 de la col·lecció d'itineraris literaris autoguiats, destinat als visitants de la vila de jutges i notaris perquè, tot caminant pels espais que Fages va convertir en escenaris poètics, epigramàtics, narratius i dramàtics –basílica, llotja, can Climent, rentador, plaça dels Hòmens, bordell, hotel Canet...–, puguin tastar també l'exquisidesa dels textos del poeta empordanès per excel·lència que s'hi refereixen. Carles Fages de Climent estimà Castelló d'Empúries molt més que pel lligam de la vila amb els Climent, la nissaga de la seva mare, la preferida dels seus dos cognoms. El poeta va viure fascinat pel caràcter medieval de Castelló, vila de coltell i forca; per la història de la vila comtal, tan present, per exemple, en el seu patrimoni arquitectònic; pel paisatge que circumda la vila, flanquejada pels aiguamolls i en harmonia amb closes i conreus, que li foren propers i accessibles ni que fos a través de les seves propietats dels encontorns; per les persones, els conveïns que l'envoltaren durant el darrer tram de la seva vida, els anys que passà a l'Empordà. De tot això Fages en va parlar en poemes cultes i en versos epigramàtics, en prosa de novel·la i en articles de diari –en català i en castellà–, i en textos dramàtics com El bruel i Emporion. Els que han preparat aquest itinerari només han hagut de triar les mostres i ordenar-les segons la topografia urbana per formar un recorregut que permeti, davant de cada lloc, de degustar la rica varietat de recursos expressius, fruit de l'enginy de l'escriptor i del profund coneixement que tenia de la llengua, tant en l'àmbit dels seus usos orals com en el de les seves arrels clàssiques.

Dissabte, Castelló d'Empúries va presentar aquesta guieta. Els promotors, l'alcalde, Xavier Sanllehí, i la directora de la càtedra, Mariàngela Vilallonga, van explicar la novetat i seguidament el públic va caminar pels tocoms proposats per l'Itinerari tot llegint els textos. Feia una excel·lent diada tardoral. Mentre la comitiva resseguia el parcours literari, algú es va adonar que molts visitants que corrien pels carrers eren francesos i de seguida va imaginar la guieta traduïda a la seva llengua. Seria una altra manera, i exquisida, de fer turisme.