De set en set
El mal en estat pur
Tot i que és evident que no tots els actes fets amb males intencions comporten les mateixes conseqüències, quan ets dolent, com que no tens cap tipus d'empatia, la quantitat de dolor que suposen les teves accions vers els altres no importa. I encara que hi ha accions que, partint d'una mala voluntat, tenen uns efectes més o menys suportables en funció de qui rep o com gestiona aquella acció nociva, no tinc gaire clar si el mal pot tenir matisos. No hi ha subjectes una mica dolents o una mica honrats. Se n'és o no se n'és. I poder no calen explicacions genètiques que podrien treure responsabilitat a cadascú: la infàmia s'ensenya i s'aprèn.
Acostuma a passar que quan una persona adulta és maligna o cruel ho és en essència i encara que els interessos personals o les convencions socials facin que no sempre la seva impietat sigui evident o es faci palès, si rasquem una mica a la façana de l'individu es delata ell solet.
L' escolàstica universal que associa el bé al cel i el mal a l'infern ho soluciona ràpid. Si l'home no ho fa, Déu castigarà els malvats quan arribi l'hora. Però això serveix poc per a aquells que no creiem en les forces sobrehumanes i que estem plenament convençuts que la responsabilitat de tot allò que fem o decidim és nostra i només nostra i que no hi ha cap divinitat que ens guiï en el camí de viure. I per això mateix no hi ha cap explicació lúcida, sensata o coherent a l'atrocitat que uns sicaris mexicans varen perpetrar amb els estudiants universitaris que es manifestaven a Iguala el 26 de setembre. L'assassinat d'aquests 43 joves entregats per la mateixa policia (té collons la cosa!!!) del país mexicà als seus botxins és d'una inhumanitat tal que et fa reafirmar-te en una idea que sempre intentes negar: el mal en estat pur existeix. I no està ni molt lluny ni ens és molt desconegut.
I tot i que sóc una atea convençuda tornaré a l'escolàstica i m'aprofitaré d'una consigna aliena per desitjar de tot cor, a aquests infames execrables, que cremin a l'infern i allò que quedi d'ells es podreixi dolorosament pels temps dels temps.