Pressupost

Deixant de banda els detalls jurídics sobre quantes lleis i reglaments es van vulnerar el dia 9, hi ha una constatació obligada: la gent que van anar a contestar la pregunta, i no cal dir els qui es van apuntar voluntàriament a organitzar l'acte, ho van fer amb il·lusió i amb moltes ganes. Això contrasta amb el que ha passat en l'última dotzena i mitja d'eleccions, en les de veritat: les males cares dels ciutadans designats per portar les meses, l'ambient de resignació i avorriment en els col·legis electorals, l'augment progressiu de l'abstenció, la indissimulada manca de fe en el sistema que expressen els qui malgrat tot encara van a votar. La diferència amb l'espectacle popular de diumenge és tanta, i tant el descrèdit de la política en general, ara que no hi ha dia sense un nou episodi de corrupció, que a Madrid haurien de mirar-s'ho amb ganes d'aprendre. Han oblidat un vell refrany castellà que diu “del enemigo, el consejo”? Inventin doncs algun procés –amb eleccions constituents, amb plebiscit i sobretot amb una certa repressió de la picaresca– que faci recuperar la confiança en les institucions i l'entusiasme per les empreses col·lectives. Si hi seran a temps de recuperar Catalunya, no és segur; les xifres de l'enquesta no són desesperades en aquest sentit, però voregen la línia de l'irreversible. Ara bé, el que ha passat és com quan en una comunitat de veïns parlen de pintar la fatxada: molts s'engresquen perquè els sembla una bona idea, i alguns potser s'espanten perquè ho veuen molt gros. A la reunió següent, hi ha un pressupost a acceptar, i llavors, a l'hora de la veritat, tothom fa els seus comptes, i vota una cosa o una altra sense sentir-se condicionat per preses de posició anteriors. La il·lusió catalanista està garantida per una bona temporada, i per mantenir-la viva, el que convé sobretot és no exagerar-la. Ara ja sabem, al principi no era fàcil dir-ho en públic, que a Europa no ens esperen i que Espanya no negociarà mai la seva pròpia dissolució: comencem a veure doncs quin és el pressupost. Tot està per fer, i no gaires sortides són possibles.