La columna
Els pollastres
Cap de vosaltres no deu saber on és La Corba, ara és un fantasma de si mateixa, però aquells estius que hi passava no els podré oblidar mai. Era un hotel amb tots els ets i uts, propietat de l'oncle Merinos, aquell que em va fer separatista. El riu, el torrent, el camp de futbol, les muntanyes que es deixaven conèixer totes i el parc que era una meravella. Em van fer dir a la meva cosina que si el cel s'assembla una mica a La Corba ja val la pena anar-hi. Els dissabtes era un dia assenyalat. Arribava l'oncle amb el cotxe. Duia al darrere una càrrega de pollastres i els engegava al galliner. Mai no ens perdíem aquella guerra entre els pollastres nouvinguts i els que ja hi eren, hi anaven a picossades. I vaig aprendre la lliçó. A qualsevol galliner hi ha d'haver un pollastre, un de sol.
I ves que penso en el Barça. El Rosell volia fer el pollastre amb un home de l'empenta del Laporta i malament rai.
Torno a pensar en la cofurna, on vaig passar sis anys infernalosos. Anaven sobrers de pollastres.
I tombo cap a la política.
El meu amic Mas és un pollastre que no fa soroll, sap què vol i s'ha marcat un punt amb la darrera consulta que aquell pobre home del Rajoy és incapaç d'entendre.
Amb tots els respectes del cas, tenim un altre pollastre que no és poca cosa, parlo de l'Oriol Junqueras, també sap el que vol i té marcat el seu carnet de ruta fet a la seva amb raons vàlides que no són per menysprear. Però calladament, mestre Mas té el seu carnet de ruta que no deu ser com el de l'Oriol perquè ho fa pas a pas, sense presses i a la segura, demostrant que és un polític de primera.
Deixeu-me ser clar.
Si aquest parell no s'entenen i si l'Oriol no és capaç d'afluixar i anar a l'una, la independència se'n va a fer punyetes. Tots els altres partits juguen el seu paper, però m'hi torno, no farem res si l'Oriol no juga a totes amb el Mas, que és un home amb el qual no costa gens d'entendre-s'hi.
Mas i Junqueras, per fidelitat a Catalunya, no feu el pollastre. Aneu junts a totes.