Opinió

De set en set

Diumenge 9

Vuit dies després del radiant 9-N la
festa encara dura, quan guardem
les imatges d'una jornada singular, de les que deixen pòsit en l'arxiu de la memòria col·lectiva. I, segur, molts tenim prou emocions i/o anècdotes per triar com a emblemes del proppassat diumenge. Permeteu-me, doncs, fer-vos partícips de les meves quatre imatges de referència.

Primera. Quan faltava molt poc perquè les agulles del rellotge marquessin les nou del matí hi havia una expectació continguda en tot el col·legi i una llarguíssima cua davant la porta d'entrada. De cop, una veu potent exclamà “són les nou; comença la votació!”, i aleshores esclatà un gran aplaudiment, protagonitzat pels voluntaris i tota la cua de futurs votants. Prop meu, algú digué: “És la primera vegada que veig tota la gent aplaudint en començar una votació.”

Segona. Les cares somrients de la gent, que es felicitava i donava les gràcies als membres de la mesa en una complicitat compartida. Es respirava que l'estàvem fent grossa i que aquell gest entrava a la història. Us ho asseguro, vaig veure qui iniciava converses invocant familiars desapareguts i qui plorava d'emoció.

Tercera. Era sorprenent la quantitat de nens i nenes que acompanyaven a votar els pares i avis, com una manera dels progenitors de voler-los inscriure en aquell racó de la memòria que els permetrà dir, quan siguin grans i siguem lliures, allò de “jo també hi era, aquell dia”.

Quarta. Quanta i quanta gent es fotografiava en el moment de votar i, a més, prenia instantànies dels col·legis i de les cues. Fins vaig contemplar una família nombrosa reunida davant una urna fent-se una fotografia conjunta de les tres generacions que la formen. Talment, una imatge per recordar.

Durant la setmana, agents de l'ordre i la llei, amb cara de tres pams, ens han recordat des de l'Espanya profunda que tot ha estat no res i que qui mana té drets adquirits de disposar del nostre cos i de la nostra ànima. Il·lusos. No saben que això no té aturador i que la seva actitud maldestra no pot segrestar l'alegria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia