Preocupació per la resposta espanyola al 9-N
Si haguéssim de trobar un mot que definís la reacció dels mitjans internacionals a partir de l'endemà del 9-N, aquesta paraula seria perplexitat. Durant les setmanes prèvies a la votació, vam veure alguns del mitjans més influents del món, des de Bloomberg fins a The New York Times, demanant a Madrid una resposta favorable a les demandes catalanes. El món no entén que en una democràcia occidental es pugui restringir el dret al vot.
La setmana posterior al 9-N, hem assistit a una nova onada d'articles, editorials i columnes d'opinió molt crítiques amb la resposta de Madrid i a les amenaces de dur el president Mas i els consellers als tribunals. Entre ells, alguns dels mitjans de caire conservador que sempre han mirat amb mals ulls el procés català però que veuen el moviment independentista tan avançat i tan madur que insisteixen que l'últim cartutx que li queda a l'Estat per impedir la secessió és acceptar un referèndum vinculant i fer campanya seriosa pel no. En cas contrari, si persisteix l'actitud negacionista actual, els opinadors d'alguns dels mitjans més respectats del món veuen la independència com quelcom inevitable.
Un dels exemples més contundents és el del diari Irish Times, de Dublín, que va comparar el ministre Rafael Catalá amb el líder de l'Alemanya Oriental que negava qualsevol crisi l'any 1989: “L'arrogant ministre de Justícia espanyol entén tant de política com el ja traspassat Eric Honecker setmanes abans de la caiguda del mur de Berlín. Que qualsevol polític digui que no té validesa democràtica una participació de més del 40% amb un 81% donant suport a la independència, provoca perplexitat.”
En la mateixa direcció es manifestava el setmanari britànic The Economist –contrari com sempre a qualsevol canvi de l'statu quo territorial europeu– a l'editorial de l'edició d'aquesta setmana: “Hi ha raons de principi i pragmàtiques per les quals el govern hauria de permetre la votació. Entre les primeres, està bé ser cautelós sobre el trencament dels estats, però prohibir que una regió amb entitat cultural, ètnica o lingüística pugui votar és pervers [...]. Des del punt de vista pragmàtic, fins fa ben poc les enquestes suggerien que menys de la meitat dels catalans volien la independència, però una immensa majoria creu que té el dret a decidir. L'evidència és que, rebutjant aquest segon reclam, Madrid està ajudant els separatistes [...]. El govern d'Espanya pot fer molt per persuadir Catalunya de no marxar. Pot restituir els poders escapçats pel Tribunal Constitucional el 2010, pot revisar la distribució de poders acordada el 1978. I pot reexaminar les competències fiscals [...]. El tema ara és si Rajoy vol tractar els ciutadans com a adults en què es pot confiar per decidir amb sensatesa el seu propi futur polític. Rebutjant ni que sigui tan sols contemplar la celebració d'un referèndum, Rajoy està fracassant.”
